Des de la Plana

Queden hores i no massa per exhaurir el termini de convocatòria de noves eleccions. I fins ara, en els més de cent vint dies que han passat des del 20 de desembre de l’any passat, els quatre partits que es disputen la possibilitat de formar un govern estable a l’Estat Espanyol han fracassat estrepitosament. Els dos partits dinàstics, perquè amb els pitjors resultats de la seua història des que es va morir Franco i es va permetre votar només poden arribar a la majoria absoluta pactant entre ells. I donat l’historial de corrupció generalitzada que hi ha al PP – sense deixar de comptar que el PSOE allà on té o ha tingut poder també està corromput-  no hi ha pacte possible.

D’altra banda, Podemos i Ciudadanos, que semblen els dos recanvis preparats des del poder – de les grans empreses que sostenen l’estat del qual viuen-  tampoc han aconseguit arribar a substituir el PP que ja no s’aguanta per enlloc. I així estem. Amb un govern en funcions que es nega a donar compte al Parlament del que fa i desfà. I amb tres líders de la “oposició” incapaços de prendre qualsevol mena d’iniciativa. I el dilluns s’acaba el termini per anar a noves eleccions.

En realitat, Espanya té molts problemes, però el més imminent pot ser Catalunya. I cap dels partits espanyols ho vol veure. De manera que fan com que aquest no és el problema. I es neguen a permetre un referèndum vinculant d’autodeterminació amb arguments com la no legalitat. Respectant la legalitat, no es podria moldre el gra lliurement. Caldria anar al molí del Senyor del Poble (Edat Mitjana). Clar que a Espanya no es poden instal·lar plaques solars per autoconsum si no es paga el cànon abusiu a les elèctriques que contracten els ex-polítics que els han aprovat la llei.

Però sembla cada vegada més clar que els ciutadans, que continuen tenint els mateixos problemes que tenien, ja n’estan tips. I s’emprenyaran molt si han d’anar a noves eleccions. De manera que, en realitat, cap dels partits polítics – tret del PP, que de perduts al riu-  tenen cap interès en anar-hi. Però els seus líders són tan ineptes, depenen tant dels favors a retornar dels seus “barons” o dels seus mentors i models, de les seues pors, ignorància, poc valor i capacitat per a no veure el que tenen davant del nas, que semblen paralitzats quan no gallegen uns davant dels altres sense adonar-se’n que tothom veu que no serveixen per gran cosa.

Arribats a aquest punt, els més ineptes semblen ser Sánchez i Iglesias. Perquè han permès que Rivera, un personatge que no té més ideologia que ell mateix i més principis que els d’arribar al poder a qualsevol preu, tant és el que s’haja de defensar, els passe al davant. I ara ha proposat fer un pacte entre el PP el PSOE i ell mateix. Només caldria apartar al líder. Sense dir-ho, ha mirat a Catalunya i ha proposat la mateixa solució que allà. S’aparta Mas, es posa un Puigdemont i endavant les atxes. A continuar com fins ara. Però, clar: No ha tingut en compte unes poques diferències:

Rajoy no és Mas. Ja li agradaria, però no es poden comparar sense ofendre l’ex-president català.

Caldria veure quina persona de la talla de Puigdemont poden trobar allà per Madrid. Sembla difícil, especialment si la necessiten amb idiomes.

Podemos i el PSOE són partits que semblen més en descomposició que altra cosa, ara mateix.

Ciudadanos, tret del propi Rivera que és jove i ben plantat, la resta d’aparell que té està format per reciclats que fins i tot els han fet fora dels partits dinàstics o per veritables ignorants, com aquell que encara s’hi pot trobar a youtube que era el candidat a l’alcaldia de Valladolid.

I, finalment, si es pretén resoldre els problemes d’Espanya sense comptar amb Catalunya, el resultat només pot ser un fracàs monumental. És com si a un malalt que té un infart, se li tracta primer un esquinç de turmell.

De tota manera no deixa de ser tràgic que els líders d’aquelles formacions que encara tenen la barra d’anomenar-se d’esquerra i d’atribuir-se progressisme i ni sé quantes coses més, es deixen passar la mà per la cara per un personatge que tampoc no enganya ningú. Al capdavall, el seu partit – en realitat ell-  ja du uns quants anys intentant pujar a Catalunya i fracassant. Per a veure qui és, només cal anar al Principat.

El que els passa a Sánchez i a Iglesias és per ineptes. Ja fa mesos que haurien d’haver pactat per foragitar un govern que ens continua extorquint com si res. Però no ho poden fer sense comptar amb els catalans. Perquè el recolzament de Rivera, ja s’ho veuran, els resultarà de fang. I en deu dies, dissolució de les Cortes. Quina vergonya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!