Avui el ministre Illa ha dimitit com a ministre de Sanitat. Algú podria pensar que ho fa per la mala consciència d’haver gestionat la pandèmia d’una manera tan nefasta que ha aconseguit que el seu país, Espanya, tinga una taxa de mortalitat per la COVID19 de les més altes del món. O que tinga més infectats que quasi qualsevol altre país del món. Però estaria equivocat.
Salvador Illa ha dimitit per a ser el candidat del seu partit polític, el Psoe, a la Generalitat de Catalunya. En un moment en el què el país, el seu i el nostre, està sotmès a una pressió sanitària asfixiant. Quan les UCI estan col·lapsades o quasi. Quan el personal sanitari està esgotat i desesperat. Amb la població confinada a les ciutats de més de cinquanta mil habitants els caps de setmana. Amb uns gràfics d’infecció i de morts que fan por, el senyor ministre deixa el ministeri perquè pensa que guanyarà unes eleccions regionals autonòmiques. Tal sembla ser l’interès del fins avui ministre per la salut dels habitants del seu país.
Al mateix temps, el qui era candidat fins fa unes poques setmanes, Miquel Iceta, serà nou ministre d’Administracions Territorials. Ja té mèrit, arribar a ministre als seixanta anys quan no es tenen estudis superiors al COU i s’ha viscut de sous públics dels dels vint-i-set anys.
Mentre, aquesta mateixa nit, els hospitals seguiran a vessar. Multitud de negocis tancats o a punt de tancar. Tot el personal sanitari, des del gerent d’un hospital fins el darrer membre del personal de neteja, seguiran treballant i fent un sobre-esforç impossible. I els malalts lluitaran per conservar la vida. Els qui no han emmalaltit encara, faran tant com puguen per a conservar la salut. I els malalts d’altres malalties es resignaran a quedar aparcats fins que vinguen temps millors.
Demà, el nou candidat es presentarà com el vaccí contra el virus del separatisme. Contra el virus ell, que fent de ministre de Sanitat va ser incapaç ni tan sols de comprar caretes per a la població. La gran pregunta seria: què hi haurà, al darrere del serrell d’aquest home que tan bon punt el van fer ministre ja deia madriz a Madrid?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!