mentre els diaris de Madrid continuen preocupats per veure si al final aconseguiran, o no, evitar unes terceres eleccions, al País Valencià passen coses. I no poques.
De moment, ahir va haver una cimera entre els presidents Valencià i Català. I es veu que es van entendre d’allò més bé. Van acordar reivindicar el Corredor Mediterrani, que és una mancança que clama al cel. I es van posar d’acord en la reciprocitat de mitjans de comunicació entre totes dues comunitats, i també varen pactar reunir-se cada sis mesos. Finalment, van acordar abordar conjuntament temes de turisme i unes quantes coses més. I tot des del més bon rotllo i l’enteniment.
Però no és aquesta, la única notícia a casa nostra. Els jutjats van traient fum i cada dia que passa, apareixen noves revelacions que posen en evidència fins a quin extrem els governs del PP del País Valencià s’han enfonsat en la corrupció més abjecta. Sembla que CIEGSA, més que una empresa dedicada a construir col·legis, només era una màquina de robar diners públics per desviar-los a les butxaques dels qui manaven. Però no només. Les formes també eren importants. I si algú demostrava una certa honorabilitat, el despatxaven i en paus. Que la inefable senyora Bonig diga que a CIEGSA no només es pot parlar de corrupció, perquè també ha fet més de sis-centes escoles és, estrictament, de jutjat de guàrdia. Perquè el que segurament no explicarà mai aquesta dona és si en alguna d’aquestes escoles no es varen robar diners públics.
I en va eixint més. També resulta que Rus pactava les comissions a canvi d’ofertar places concertades a les residènciens d’ancians i dependents que s’anaven adjudicant a empreses de famílies convenients. Per exemple, la del senyor Cotino, que és el mateix que va fer aquell paperàs en el programa de Jordi Èvole, negant-se a respondre i acomiadant-se amb aquell somriure cínic.
I la onada de podriment va arribant cada vegada a més portes i a més peus que en queden enfangats. Molts dels qui s’esquintzaven els vestits davant de presumptes escàndols, ara es veuen complicats en assumptes de molt mal explicar. Fins i tot el “hermanito del alma”, Francisco Camps, sembla que era el “gran recaudador”. I que, a més a més, els diferents gestors de les caixes B (fins a cinc de diferents) es barallaven per veure qui la tenia més plena.
I resulta que una bona part dels diners furtats, anaven a parar al PP de Madrid, per tal d’ofrenar noves glòries a la Espanya d’aquell PP que l’ha deixada en la fallida més absoluta des de fa més de cent anys.
No obstant això, el senyor Mariano encara pretén continuar manant i remenant les cireres com si no hagués passat res. Com si no estigués passant res. Com si les seues declaracions sobre Rita, sobre la qual “ja no té poder perquè ja no pertany al PP”, no foren dignes de judici en elles mateixes; perquè fan entendre que abans sí que en tenia. I quan el tenia, de poder sobre Rita, la va blindar com a senadora i com a membre de comissions del Senat per tal que no quedés sense immunitat mentre hi havia les segones eleccions.
Quasi cada dia, al País Valencià apareix una nova imformació escandalosa sobre les múltiples trames se saqueig que aquesta gent han organitzat i explotat en benefici propi al llarg de tants i tants anys. Sembla que no és de bades que un dels fundadors del negoci, Eduardo Zaplana, ja havia segut enxampat en unes declaracions en les quals revelava que ell s’havia posat en política per a forrar-se. Es veu que aquest és l’objectiu que ha animat a molts dels representants del seu partit polític. Es veu que han arribat a inventar un procediment per emblanquir diners. El “pitufeo”, que ho fa en petites quantitats per tal de no alçar sospites. Com a mínim en corrupció, han innovat. Ja se’ls pot reconèixer alguna cosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!