Des de la Plana

Al meu poble fan bous per la vila. Com a gairebé tots els pobles de la Plana. El cas és que aquesta pràctica es va reintroduir en els anys vuitanta, perquè abans ja feia molts anys que no se’n feien. Per les festes, duien una plaça desmuntable i el jovent, i qui volia, hi anava al bou o a les vaques.

Per si algú no coneix de què es tracta, es tanquen uns quants carrers del poble amb barreres de fusta o metàl·liques – a Vila-real metàl·liques. Després es deixa anar un bou – al Principat en diríeu un toro-  i tots aquells que volen, corren davant seu o al seu darrere. Les portes de les cases que queden dins d’aquests carrers – el recinte de la vila-  es poden mantindre tancades o bé protegides també amb alguna mena de barrera que permeta el pas d’una persona però no d’un bou. D’altra banda, també s’instal·len unes estructure metàl·liques o de fusta, amb barrots verticals per la part de  baix i unes graderies al damunt. Això són els cadafals. Generalment, tenen accés des de fora del “recinte de la vila” que és el lloc pel qual pot circular l’esmentat bou.

Després d’una estona, es retorna l’animal al corral. Més tard, per la nit, se’l torna a deixar anar, però abans se li enganxen a les banyes unes estructures metàl·liques que a l’extrem duen una pilota feta de material combustible que s’encén. D’això se’n diu “bou embolat”.

Ahir, un dels bous que es van deixar anar per Vila-real, per alguna causa que no conec, pot ser perquè tenia les potes trencades, perquè estava esgotat, per la calor – ahir i avui ha fet molta calor, al País Valencià-  va morir al mig del carrer, envoltat de persones que pretenien que l’animal continués corrent i empaitant els qui volien seguir amb la festa.

Algú va gravar un vídeo amb els darrers moments de l’animal i aquest vídeo s’ha fet viral. A hores d’ara ja du centenars de milers de visites. I centenars de comentaris de tota mena. En general, amb opinions molt extremes. O molt a favor o molt en contra.

També passa que, de tant en tant, i aquest estiu n’han segut uns quants, el bou enganxa algú dels qui corren i li fa més o menys mal. Fins i tot el mata.

El cas és que, a Vila-real, el bou per la vila significa que, al llarg de dos períodes de dues setmanes cada any, pel maig i pel setembre, hi ha molts carrers pels quals no es pot circular. Hi ha soroll fins a altes hores de la matinada i molta gent ha d’anar a treballar l’endemà sense poder descansar prou. I, a més a més, els carrers, tant per allà on “passa el bou” com molts altres, queden molt bruts, perquè moltes cases velles o baixos, es lloguen per a fer de “casal” de penyes. I si algú es queixa, com a mínim li respondran: “és que són festes”.

Segurament seria més suportable per a tots un model diferent de festes, amb menys dies de festa i altres activitats, més enllà dels  bous. També tinc clar que el polític que ho plantege haurà de plegar immediatament i que per això no ho fa ningú.

Però tornant al bou per la vila. Els bous són herbívors i, de normal, no són gens agressius. Per tal que empaiten la gent, o als toreros a les places, cal estressar-los molt. I, si us fixeu en les imatges del vídeo, veureu que els qui envolten al bou tenen por. Més enllà de tota la resta, al bou per la vila el que més es posa en evidència és la por.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!