Des de la Plana
Josep Usó
La homeopatia (de l’alemany Homöopathie i a la vegada del grec Homos igual i pateia patiment) és un sistema de medicina alternativa que es pot considerar una pseudociència. Fou desenvolupada a finals del segle XVIII pel metge saxó Samuel Hahnemann. Segons la seva teoria, una malaltia és causada per una substància que també la pot guarir.
Aleshores, els “medicaments” homeopàtics es preparen diluint una determinada substància en aigua o alcohol i sacsejant-ho després. Com un altre dels principis de la homehopatia és que l’activitat del preparat és major quan més diluïda està la substància, habitualment, aquesta dilució es produeix fins que en el “preparat” ja no queda cap molècula de la substància original.
Mai s’ha pogut demostrar que la homeopatia tinga cap efecte curatiu més enllà de l’efecte placebo, que és la curació, o remissió dels símptomes d’algun malestar en ser administrat qualsevol preparat que no tinga cap efecte, ni curatiu ni de cap mena.
Malgrat aquesta certesa científica, els adeptes a la homeopatia són molts a tot arreu. Més sorprenent resulta que el Ministerio de Sanidad de l’Estat Espanyol haja decidit que els preparats homeopàtics poden estar inclosos en el finançament de la Seguretat Social i que es venguen a les farmàcies normals i corrents.
En qualsevol cas, torne a dir que mai s’ha pogut demostrar que cap preparat homeopàtic haja fet mal ni bé. És, per exemple, molt senzill cometre un suïcidi homeopàtic sense patir cap mal. n’hi ha prou amb agafar una quantitat qualsevol de verí, per exemple un litre de lleixiu. Diluir-lo en una piscina, agafar un got d’aquesta aigua clorada i diluir-la en una altra piscina prèviament no clorada. Si repetiu aquesta operació fins a deu vegades, al final podeu estar segurs que la quantitat de lleixiu que prendre quan us begueu un got d’aigua de a darrera piscina no tindrà cap efecte per a vosaltres fora de treure-us la sed.
El cas és que, darrerament, també sembla que l’Estat Espanyol pretén implantar els principis de la homeopatia en la seva democràcia. per exemple, es vol que els ciutadans votem una sola vegada quatre anys i que, els elegits ja siguen intocables al llarg d’aquest període. Facen el que facen i tan si compleixen com no tot el que han promès. Fins i tot si roben d’una manera flagrant. De la mateixa manera que volen convertir les protestes en impossibles (protestes homeopàtiques) sota penes que arriben quasi a prometre l’infern. L’Infern, directament, ja l’asseguren als pobres estudiants que hauran de suportar la nova llei d’educació, on s’inclouen nombroses referències a una religió que ja fa segles que cap persona normal practica enlloc.
De manera que, possiblement, més enllà del concepte “democràcia occidental” i “democràcia espanyola” ens caldrà afegir el concepte “democràcia homeopàtica”. Una democràcia que no tindrà cap altre efecte sobre els qui la patesquen, més enllà del que tindrà anar cada quatre (o cinc o tres, això tant és) a votar per aquell o aquells candidats que et diguen que pots votar. Seria el mateix que anar a vorar en aquells referèndums que organitzava un general baixet que va inventar-se el concepte de “democràcia orgànica”. Sense conya. Això de la democràcia orgànica ho va inventar Franco. De veritat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que es veu, s’ha desfermat una histèrica i sectària croada antihomeopàtica i altres anomenades paraciències… Cortina de fum?
No és cert dir que la homeopàtia no guareixi. I no és correcte dir que segons l’homeopatia “una malaltia és causada per una substància que també la pot guarir”:
L’homeopàtia diu que guareix el subjecte malalt amb una substància que produeix uns efectes SIMILARS als de la malaltia (quelcom que és “diferent” a la substància que produeix l’enfermetat).
L’alopàtia (la “medicina científica”, segons moltes persones) diu que guareix l’enfermetat amb una substància que produeix uns efectes CONTRARIS als de la malaltia.
Vostè escriu “[els] pobres estudiants que hauran de suportar la nova llei d’educació, on s’inclouen nombroses referències a una religió que ja fa segles que cap persona normal practica enlloc”.
L’estudi de la religió (o “les” religions musulmana, jueva i cristiana evangèlica, a més de la catòlica romana) segons aquesta nova llei serà una cosa voluntària per aquell qui vulgui estudiar-la. En canvi, els “pobres estudiants” tindràn d’empassar-se i combregar amb “veritats científiques” mai demostrades (per exemple. la teoria de la evolució d’en Darwin).
Sobre l’afirmació que el practicar la religió catòlica romana sigui cosa de persones anormals, jo -que no sóc catòlic romà- cònec a moltes persones practicants de la religió catòlica romana i són persones completament normals. Amb els seus defectes i amb els seus dons, però em cuidarè ben prou de jutgar les seves creences i la seva personalitat d’una manera tan simple; sols per respecte a aquestes persones i a mi mateix.
Per desgràcia, a Catalunya tenim quelcom de pitjor que un Wert: TV3 i Catalunya Ràdio i les seves creuades nacionalcatòliques, anti-“sectes” i anti-“pseudocientícismes”.
Sóc partidari d’una democràcia a la suissa (legislació “a cop de” referendums), i no crec que Franco fòs molt partidari dels referendums democràtics (tipus Suissa, Itàlia o EUA). Tampoc amb això dels referendums els polítics catalans han estat a l’alçada democràtica (començant per l’expresident del parlament sr. Ernest Benach, i continuant pel 9N).
Atentament
La única afirmació que faig sobre les propietats curatives de la homeopatia, és que mai s’ha pogut demostrar que els seus efectes siguen majors que els de qualsevol placebo. Que algunes malalties milloren espontàneament, passa. Amb homeopatia o sense.
Si això fos així, estara amb mi que algunes vegades la homeopàtia (o el seu més que suposat efecte plcebo) “cura” més que no pas l’alopàtia (o la medicina dita “científica”).
Per lo menys, cònec de tres casos de persones amb nombrosses crisis de bronquitis que es van “curar” quan van deixar de prendre medicines alopàtiques i van passar a prendre les boletes homeopàtiques. “Oli amb un llum”, van dir.
Atentament
No et dic que no. Però estudiant estadísticament els casos, no hi ha hagut mai proves que realment curés. Més enllà del fet innegable que, amb els nivells de dil·lució amb que s’usen les substàncies en homeopatia, en realitat, allà no hi ha res.
Les meves proves són aquestes tres persones de les que parlo. Les estadístiques, com les enquestes, poden estar molt amanyades.
Si no hi ha res als medicaments homeopàtics, aleshores, què es prenen les persones que utilitzen els medicaments homeopàtics? Existeixen unes pindoles inmaterials que tothom qui vulgui pot veure, tocar i mengar?
Atentament
Bé. Aquestes estadistiques que es fan per avaluar la bondat o no d’un determinat medicament, al capdavall d’una subst`sncia química (natural o sintètica) es fan sempre entre molts milers de casos. Cal saber que, des que es comença a desenvolupar un medicament fins que arriba a les farmàcies passen com a mínim deu anys, i es fan desenes de milers de proves.
Si que és veritat que va existir aquesta anomenada democràcia, es tractava de votar a membres previament escollits pel règim, també crec que en la actualitat (exceptuan a pocs casos), es molt semblant, ja que tan les lleis electorals com en general el tarannà decrocràtic a Espnaya fa que als que votem siguin el mateixos gossos amb diferents collars.
I quan es fan vells, es canvia el gos però es manté el collar.
Benvolgut Josep,
els comentaris que sols fer tenen seny i interès.
Llàstima que, volguent tocar el que no saps, repeteixes els mateixos tòpics dels ignorants.
Fa 30 anys que sóc metge homeòpata, i n’estic satisfet de la meva pràctica. Els pacients crec que també dels resultats. I procurant apendre cada dia.
Només dir-te que, quan no sabem d’una cosa, val més callar.
Salutacions i bon dia de sant Josep!
Carles Amengual
Metge Homeòpata
Curt i ras, si t’entrenes encara pots arribar a ser més burro. Graciós i enginyós potser en una altra vida. T’anava a aconsellar que estudiessis homeopatia per així saber del que estàs parlant, però quasi que no, no sigui cas que després de la teva reconversió els teus ex-companys químics de promoció et dediquin escrits tan execrables com el teu, xato.
Fa anys la terra era rodona encara que qui sustentava el poder considerava heretgia la seva afirmació i heretges els qui ho postulaven. Estimat Josep, tot i que la homeopatia diàriament, des de fa poc més de 2 segles, demostra la seva efectivitat en la millora de la salut dels seus usuaris, siguin humans (joves, vells, infants, bebès) i animals, sembla que no és prova suficient a enteniment dels mecanicistes. La canterella de l’Avogadro us la farà ennuegar la medicina quàntica.
Per cert, l’exemple de les piscines no només delata l’absolut desconeixement que en tens de l’homeopatia sinó dels teus prejudicis, i això no és una bona carta de presentació per un que es fa dir escriptor.
Documenta’t millor la propera vegada i procura no ser capciós.
I encara més, tingues respecte i no barregis homeopatia amb partits ni règims feixistes.
En últim terme i resumint, dir-te que el teu escrit és capciós, ignorant i de mal gust.
Benvolgut senyor. Respecte la seva opinió, però ées evident que no la comparteixo. Gràcies pel seu comentari.
Estimat Josep,
Has triat una mal paral·lelisme, perquè com veus, l’homeopatia te molts adeptes. Tan si són metges (homeòpates) com si son pacients o amics de pacients, ignoren tota la literatura científica que demostra taxativament que l’efecte del sucre i excipients de les boletes és pur efecte placebo. No hi ha cap mecanisme conegut ni desconegut possible pel qual l’excipient faça un efecte en funció de les substàncies suposadament actives que hi havia abans del procés de dilució/sucussió. La memòria de l’aigua és una fal·làcia que va contra totes les lleis de la termodinàmica (que expliquen el nostre univers i tenen un poder predictiu contrastat). I ningú sap cóm la boleta de sucre guareix pel suposat principi actiu, i no per les impureses que l’aigua de dilució conté en proporcions quantificables.
Que l’efecte placebo existeix és un fet. Però els medicaments farmacològics (em negue a dir-los al·lopàtics) tenen dos efectes, el placebo i el farmacològic.
És una discussió inútil, no hi ha més sord que qui no vol sentir. Escriuré un post en algun bloc sobre el tema, ben documentat (he llegit molt sobre el tema, faig classes en un parell de màsters on tracte el tema de l’homeopatia a fons), però no servirà de res. Si un amic s’ha guarit d’una bronquitis i prenia boletes de sucre, potser s’haguera guarit igual sense elles, però qui creu en les boletes de sucre atribueix a aquestes l’efecte miraculós. És la diferència entre l’actitud científica, que cerca entendre mecanismes, causes i efectes, destriar evidències de creences, de la acientífica.
Però, anant al moll de l’os del teu post, la nostra democràcia és cada vegada més homeopàtica. Son boletes que ens empassem amb regularitat (poca, cada quatre anys) i no tenen cap efecte. I la nostra opinió te també un efecte nul, diluïda en una massa notable d’informació esbiaixada en mitjans poderosos.
Enhorabona pel post. Però al final, el teu missatge central s’ha diluït homeopàticament en la qüestió homeopàtica. Una llàstima!
Molteas gràcies pel seu comentari. Realment, havia quedat molt corprès per la vehemencia d’aguns dels comentaris rebuts. Lamente la dil·lució del que realmeent volia explicar en el meu post i celebre que vostè ho haja entès i li haja agradat.