Aquest nadal és temps d’arribades. Ens ha arribat el seny del lladre. Que en Castellà es diu toque de queda i que vol dir que només es pot estar pel carrer fins a una hora determinada. Fins les onze, fins les dotze si és la nit de Cap d’any i poca cosa més. També ens ha arribat la limitació de la reunió de familiars. Màxim de sis persones. Que uns quants dies es va discutir si els menors de deu anys comptaven com a persones o no. Que no he sentit jo els bisbes posar el crit al cel per no considerar els xiquets persones, per cert.
També ens ha arribat l’acord final del Brexit. Que tots estaven molt contents i satisfets el dia de l’acord. Els d’una banda i els de l’altra. Tanta alegria, al final d’un any tan especial com el 2020 em va fer malpensar. I sí que es veu que els qui patirem les conseqüències serem els valencians. Més concretament, les taronges valencianes, que ara hauran de competir al mercat del Regne Unit amb qualsevol altra i a més hauran de pagar uns aranzels. Però no hem de patir, perquè els anglesos que viuen al sud del País Valencià tindran uns anys per a regularitzar la seua nova situació. Ja veurem quines notícies més ens arriben, en el que resta d’any.
Pel que fa a la pandèmia, ens han arribat dues noves variants del virus. La londinenca, que ja ha arribat a Madrid (segur) però que de seguida la tindrem ací. I la sudafricana. D’aquesta se’n parla menys. Deu ser pitjor que l’altra o hi haurà interessos creuats amb aquells que importen taronges des d’allà per a fer veure que són d’ací.
Però el millor de tot és que ja ha arribat el primer vaccí. Com resulta que estem a la Unió Europea, és l’administració europea qui les ha adquirides. Les primeres semblen ser de l’empresa pfizer.
El que no ens ha arribat perquè ja ho teníem, són aquells que sempre malpensen dels vaccins. Els qui no tenen fe en la Ciència però sí en la pseudociència.
Els vaccins han arribat amb puntualitat a tota Europa. I a tot arreu han arribat igual. En caixes condicionades (s’han de mantindre molt ben refrigerades) fins els centres d’emmagatzematge i distribució. A l’Estat Espanyol però, aquestes caixes duen una monumental pegatina amb la bandera i un rètol que diu Gobierno de España. Cal recordar que els vaccins els ha adquirit la Unió Europea que els ha distribuït pels seus països membres. De l’administració se n’encarregaran les comunitats autònomes. De manera que la participació d’aquell Gobierno de España sembla consistir en la pegatina. Com molt bé explica en un tweet Enric Nomdedéu, cada administració fa el seu paper. La de mig, paper couché.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!