A l’ombra del Canigó
d’on surt cada estiu la flama,
t’hem dit paraules i cants
plenes d’enyor.
I hem vist com marxaves, sol,
abrigat amb l’estelada,
la faixa de casteller
i el nostre dol.
A fer-te cendra? Ah, no!
A ser-nos d’ara i per sempre
un joiell entre els més nobles
extrets del gresol del foc
i de la lluita
per la dignitat d’un poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sap greu que aparegui immoralitat quan hauria de dir immortalitat. És possible fer la rectificació en el títol de la notícia? Gràcies