Construïm la Catalunya independent
Bloc d'en Jordi Miralda
La novel·la Ombres en la nit ens fa pensar molt sobre la
naturalesa humana, i sobre les terribles conseqüències de les guerres.
Els humans som fàcilment impressionables, sovint ens manca un afany per
trobar el nostre propi criteri independent, i ens apuntem a seguir una
ideologia simplement per trobar una seguretat en pertànyer a un grup,
creient cegament en unes consignes simplistes, que són tan fàcils
d’entendre com superficials i falsejadores de la complexa realitat. Així
ens trobem com un grup de persones que havien mantingut una amistat
entranyable en temps de pau poden ser arrossegades cap a una obediència
cega a vàries d’aquestes ideologies, enfrontades entre elles, i això els
porta a cometre tota mena de traïcions entre ells mateixos.
Moltes vegades, aquest tipus de variacions acaben donant moltes accepcions i flexibilitat a la llengua. El DIEC ens diu que estem a un lloc quan volem donar-li un sentit de duració (“he hagut d’estar tres hores a la policia per renovar el DNI”) però hi som quan el sentit és puntual (com el famós “ja sóc aquí” d’en Josep Tarradellas). L’ús d’estar s’ha de considerar correcte sempre que es pugui interpretar que estem a un lloc durant un temps. Però hem d’acceptar que en alguns dialectes podem fer servir “estar” també en el sentit puntual, per exemple quan clarament ens referim a “ara”? La realitat és que a Catalunya, l’ús d’estar es va generalitzant en un procés de castellanització, i a València potser això va produir-se anteriorment. Però al País Valencià no sempre sentirem dir “Estem en València”, també es diu “Som a València”. Al llibre de Ferran Torrent, l’ús de “en” i “a” com a preposició de lloc hi apareix també sense una norma clara. Raimon, per exemple, canta “Hem vist tancats a la presó homes plens de raó”, no pas “en la presó”. Però, ens convé tanta flexibilitat, especialment quan sabem que les opcions més semblants al castellà seran sempre les que s’acabaran imposant sobre les altres en l’entorn en el qual vivim?
Per una banda, cal que la llengua no sigui excessivament acadèmica i que segueixi l’ús que en fan els parlants, però per l’altra, hem de saber detectar els castellanismes i no deixar que variacions en el procés de castellanització magnifiquin les diferències entre valencià i català en una direcció que és la que voldrien els secessionistes lingüístics. Caldria trobar un equilibri en aquesta qüestió.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
a Madrid. “A”, no “en”. Tot i indicar a l’interior d’un lloc diem A.
Poso aquest exemple perquè estic barrinant tot el dia què carai vol dir plantar-se. Plantar-se vol dir impedir que una cosa que et molesta tiri endavant. No sé pas com Esquerra podrà impedir que els espanyols segueixin arrabassant-nos els calers i la identitat. Però, vaja, anava d’un exemple de sintaxi: A i no en.