Construïm la Catalunya independent
Bloc d'en Jordi Miralda
Segons el professor Nothyfikhys, de la Universitat de Kahnpischarejhyskhe, cap de l’equip de científics que ha realitzat les observacions amb el telescopi Hubble, el planeta ha de tenir una massa propera a la de Saturn. Essent un planeta tan llunyà, els seus efectes gravitatoris sobre la resta de planetes del Sistema Solar no s’havien pogut determinar fins fa poc, però les desviacions que s’estaven observant han permès predir que hi podria haver aquest succés microlent si el planeta passava per davant d’aquest estel. Finalment, l’observació ha acabat confirmant l’existència del nou planeta, però ha demostrat que és un objecte completament invisible, i per això es creu que està compost de matèria fosca.
La matèria fosca només s’havia pogut observar fins ara a molt grans escales, rodejant les galàxies. Ara els astrofísics estan perplexos rumiant com pot la matèria fosca condensar-se en un objecte de tipus planetari en el nostre sistema solar. Molts científics creuen que podria tractar-se d’un forat negre, però tampoc no saben explicar com formar un forat negre de massa planetària que acabi movent-se en una òrbita en el Sistema Solar.
Sobre la qüestió de com pot afectar la Terra aquest nou planeta, el professor Nothyfikhys ha explicat que actualment encara no en coneixem prou bé l’òrbita per saber-ho. Si el planeta té una òrbita que el manté a la gran distància del Sol on és ara, no ens hauria d’afectar per res. Ara bé, si es tracta d’un objecte que ve de lluny en una òrbita de gran excentricitat (com la d’un cometa) i s’acostés molt a la Terra, podria alterar totalment l’òrbita terrestre. Entre els possibles destins de la Terra hi hauria ser llançada contra el Sol o xocar contra un altre planeta, o ser llançada a l’espai interestel·lar. El professor Nothyfikhys va dir que les observacions en els propers anys permetran determinar amb més precisió l’òrbita de l’objecte i calcular el seu efecte sobre la Terra.
Finalment, cal fixar-se bé en la data de publicació d’aquest apunt.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa pocs dies, potser vint, vaig recordar tot anant cap a Manresa la meva gran il·lusió per l’espai, els avions i els coets. Concretament em va venir a la memòria un dia que anàvem amb el meu pare, avui ja traspassat, dins el Simca 1000 vermell, cap a Manresa, el captard era lluminós, la posta gal·làctica, eren els temps de “2001, Una odisea a l’espai” i jo tenia la revista “Algo” a les mans. Tot un somni. D’això que us explico ja fa quaranta-i-quatre anys. I cert que no és una llufa.
Amb aquest post del Planeta negre he quedat envadalit fins que la darrera línia m’ha despertat de cop. M’ho he ben cregut!
Això, és una mentida beneïda i miraculosa com les que expliquem en la innocència dels infants.
Us imagineu que això fos veritat? No seria meravellós?!
————————
Bé, hi ha una altra meravella per la qual jo també treballo incansablement, la Independència de tota la nostra nació, de nord a sud i d’esta a oest: La Confederació naturalment lliure de tots els països de parla catalana.
A reveure.
Salvador Molins, membre del BIC i de CA. Edat: 58 ANYS -no és cap llufa-.