Jordi Mayoral

Fa prop de quatre mesos vaig publicar en aquest mateix diari “Adéu, Qatar Foundation”, un article on intentava posar de manifest que l’acord del Barça amb la fundació qatarí no és el millor contracte futbolístic del món en l’àmbit del patrocini, ja que el Manchester United percep més diners malgrat no ser ni de ben tros, el millor equip del món. Aquesta informació ha volgut ser ignorada primer i qüestionada després, pero bé, l’equip anglès cobra 34 milions d’euros pel patrocini de la samarreta oficial i la d’entrenament. Per la seva banda, el Barça cobra 30 milions d’euros per temporada incloent aquests dos conceptes… Si tenim en compte que el FC Barcelona té a a les seves files al millor entrenador (Pep Guardiola), al millor jugador (Leo Messi) i, en definitiva, és el millor equip del món, alguna cosa falla.

Cal recordar-ho, a l’Assemblea de Compromissaris en què es va aprovar l’acord amb Qatar Foundation, Javier Faus va amagar en la seva presentació triomfal, els ingressos reals del Manchester United. Tot i això, en el torn de preguntes, el soci Roger Banqué (membre de la plataforma Èxit Blaugrana), va formular la pregunta crucial: per què el Mancherster United cobra més que el Barça? Tot seguit, el mateix president Sandro Rosell, va posar en dubte els patrocinis que percebia el Manchester, donant a entendre que no eren sòlids , ja que en un període curt de temps podria demostrar-se la incompatibilitat de tenir dos patrocinadors diferents, un per la samarreta oficial i un altre per la samarreta d’entrenament (aquesta va ser la idea innovador dels dirigents anglesos). Doncs bé, prop de quatre mesos després no tenim notícia de la suposada incompatabilitat de patrocinadors del Manchester United, fet que consolida que, malauradament, és aquell i no el del Barça, el millor acord del món sobre esponsoritzacó. Cal remarcar-ho, molt a pesar dels socis culers. Cal remarcar-ho, perquè el responsable en la matèria ens expliqui quines van ser les causes que una directiva amb el millor escenari possible (hegemonia futbolística mundial, virginitat d’esponsorització comercial i lligam històric amb Unicef) no assolís l’acord que pertocava al Club. Potser van ser les presses per obtenir més ingressos, potser la causa d’aquest ingrés insuficient va ser no obrir negocacions amb altres patrocinadors i l’obsessió amb Qatar va sortir cara a l’entitat.

El Barça necessita tots els diners possibles per poder seguir fent créixer el model d’èxit actual, renovar als millors futbolistes, fitxar dos o tres cracs cada temporada i donar corda al model de La Masia i és cert, que l’Assemblea va aprovar el famós patrocini amb Qatar, però penso que aquest fet no ha de tapar les dades, ni l’anàlisi dels fets, ni sobretot hem de caure en la deixadesa i no ser exigents amb el màxim respecte cap les persones que treballen desinteressadament pel bé del Club. Per tant, és moment de buscar solucions, perquè els que estimem profundament el Barça tenim clar que necessitem els màxims ingressos per ser competitius, sumant esforços. Segurament, seria adient que Sandro Rosell obrís una mica més l’entitat, fomentés molt més la transparència i la inteligència col·lectiva per assolir-ho.

(Publicat a El 9 Esportiu el 13/2/12)