No és tan estrany. Gent que té diners, molts, i vol passar
discretament. Gent profundament conservadora, reaccionària àdhuc, conscient que
les seues decisions són influents i segurament creguda que la democràcia és un
error perquè el seu vot hauria de comptar més que no el dels altres. Gent que
s’amaga i fa moure els fils a grupuscles radicals. Que va fent amb els diners.
Generalment és gent ben covarda; per això s’amaga darrere
algun petit titella del parlament. Té por perquè veu que els seus negocis se’n
poden anar en orris i per comptes de pensar què ha fet malament, s’estima més
de bramar contra els jueus de torn. Ací, els catalanistes.
I aquests ens diuen ara que tancaran els cinemes dilluns per
avisar el país que es quedarà sense sales, si els films han de ser vistos en la
llengua que parlen la majoria dels espectadors i que ells tossudament malden
per evitar que entre a les pantalles, el darrer refugi del monolingüisme
franquista.
Dos detalls, tanmateix. Primer, tanquen dilluns al vespre. No
dissabte. Segon, dilluns tindrem nosaltres també la llista dels cinemes on no
hem de tornar a posar els peus en uns quants anys. Perfecte: que es traguen la
careta. Anuncien que seran 74 cinemes que no vendran entrades dilluns, d’un
total de 180: no són tants com volen aparentar, doncs. O siga que ens restaran
106 cinemes on podrem anar tranquil·lament sabent que els euros que hi deixem
no seran per als Krupp. Fins i tot si el film, ai!, no és en català”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…recordo un tal Joan March