Jaume I fou un imperialista, no Jordi? Contra els pobles àrabs i berbers que vivien a ses Illes, Vàlencia… Ah, no, que aquest és català i seguia l’ordre natural 🙂 Salut en tot cas, que us deixaràn una mica tirats els feixistes que encapçalan aquesta coseta nacionalista. Ja veureu el pà que s’hi donen ara ja, aquesta gent, que fins ara ereu els bons nens nacionalistes, una mica anticapitalistes però de la comunitat nacional que déu nostre senyor Jaume I va conquerir per tots nosaltres.
Prendre la paraula
jordimartifont
25 de gener de 2013
3 comentaris
Sobirania de les quatre províncies obedients a la UE? Aquest no és el camí! (Tornem-lo a penjar)
(Com que no crec en conspiracions, penso que dec ser jo qui va esborrar aquest post del bloc, sense voler ni saber-ho. El cas és que hi era i ja no hi és així que el torno a penjar per a qui el vulgui llegir o rellegir)
Dimecres 23 de gener de 2013 és el dia escollit per CyU i ERC (amb l’afegiment d’ICV) per tal de declarar sobirà el poble de les quatre províncies que anomenen Catalunya i que segons la meva humil opinió no ho és. És un pas important per tal que aquest tros de món, el de les quatre províncies espanyoles de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona esdevingui un estat. Alguns independentistes defensem que la sobirania ha d’estar en mans del poble sempre i per això ens alegrem de saber que això sembla que passarà demà, però ni podem ni hem de callar davant negacions i silencis que fan por ara que estem al començament del procés i que amb total seguretat es faran més i més grans com més avancem.
Si aquest ha de ser un procés participatiu, per què no s’ha variat ni una coma del redactat primer (a banda d’esborrar un paràgraf que s’havia escapat en el “copia i enganxa” de l’ordinador)? No parlo de canviar a la baixa en el sobiranisme, però sí de la possibilitat d’ampliar per exemple amb l’altra formació que hagués pogut incloure’s i que és la CUP. Algú dirà que s’hi ha afegit ICV però la seva inclusió ha estat a misses dites, i no perquè els redactors hagin canviat el contingut que en principi van criticar.
Quan parlo d’ampliar parlo, per exemple, de posar el nom de la cosa, que és Països Catalans, encara que només hagués estat com a referència, tal com ja es fa en el preàmbul de la declaració. Els Països Catalans només són bons com a preàmbul de la cosa? Ja sabem que per a CyU i ERC, o per a la majoria o els manaires d’aquestes formacions, la nació completa no és la cosa per sobiranitzar, però negar-ne tota possibilitat no va enlloc més enllà del lloc a on ens volen portar. I aquest lloc té nom de gàbia, una gàbia amb barrots blaus i nom de deute. Unió Europea es diu i no podem permetre que a través d’un procés emancipatori com és un procés d’alliberament nacional acabi més prestigiada del que està. No podem defensar en la declaració els “principis de la UE” perquè n’hi ha de molt superiors que afecten tota la humanitat i apel·lar a la UE aquí sabem ben bé que té una altra intenció més propera als barrots de què parlava que a una altra cosa.
Quan parlo d’ampliar parlo de donar la paraula al poble, no a les lleis. Parlo de defensar la desobediència i el procés des de baix, que és tal com ha de ser. Alguns legalistes que llegeixin això diran que no sé de què parlo i els responc que ho sé ben bé. La independència dels Països Catalans és il·legal tal com ho és la de les quatre províncies però això no ens pot aturar perquè les lleis estan per desobeir-les quan no responen a la voluntat popular i aquestes que ho impedeixen no hi responen. Era il·legal no anar a la mili i no hi vam anar i era il·legal no ser esclau si s’era negre als EUA i la desobediència va fer que els legalistes corressin a fer lleis per tal d’encabir la realitat quan ja érem massa objectors i insubmisos i quan ja eren massa les que no acceptaven ser esclaus.
Demà alguns blasmaran al CUP perquè no ha votat en bloc a favor d’aquesta declaració sobirana de les quatre províncies. Que ho facin. No vam anar al Parlament de les quatre províncies per dir amén als catalunyesos que s’emocionen amb els quatre símbols que els han ensenyat que són Catalunya. Hi vam anar per donar la sobirania al poble dels Països Catalans, a les classes populars, a la majoria, en cada una de les decisions importants que afecten les nostres vides. I aquesta n’és una més. Important sí, però no tan transcendental com que hi hàgim de votar sí o no i punt. No renunciem a la nació plena, però sobretot no renunciem a la nació de les persones lliures, de les persones que no volen ser esclaves dels mercats, de les persones que volen decidir sempre i a tothora. I de moment no és aquest el camí que s’endega en aquest procés, per molt que l’ANC ens blasmi i el Partal digui que no ho entén, aquest no és el camí.
-
-
Ei! Bona nit. No sé perquè us poseu en aquet marro dels nacionalistes catalans. Si tots sabem que son uns corruptes que únicament volen xupar la poca sang que encara tenen els nostres treballadors . En comptes de tants paisos catalans i tanta tonteria, el millor es fer net a casa: podem comenár amb els que tenim més aprop. Tots aquells que treballanin al servei d’aquest bodrio anomenat Generalitat, s’ha d’exigir que renunciin a la seva feina. Son sospitosos de mena. No pot ser que entre els nostres, hi hagin elements que a canvi de un salari, es venguin a l’enemic. Ni parlar-ne també, entre els nostres, dels treballadors de banca. Ja està bé de vampirs que col.laboren als desnonaments i que vagin a casa seva, com si res. Hem de continuar amb aquets capullos que porten corbata. Que s’han cregut aquets cretins que segueixen l’estètica d’ordre, com els que manen. I damunt alguns ho fan per gust. Ja son collons això. Dons ja n’hi ha prou. Compte amb els de carrera comptable, no es sap mai, pero el seu ofici es el que dona informació econòmica que necessita l’Estat i les emptreses multinacionals-imperistes-explotranens i jubilats, per acollar-nos. Compte amb els capellans!. No em refereixo als escarabats amb sotana, sino a tots aquells que porten biblies que no son les nostres, per intoxicar els nens que no tenim. A partir d’ara, farem exàmens de dreta-esquerra. Únicament permetrem que els “ojitos-lindos”, siguin d’esquerres ( no cal que ho duguin tatuat) i si fan l’ull viu, compte amb la cella que aixequen. I tú per a qui treballes?: Aquesta pregunta es bàsica en tots els tests de fidelitat. S’ha d¡’exigir la renúncia a tots els col.laboradors del sistema. No pot ser tanta tonteria, tanta renuncia, tanta mediatització, tanta intoxicació, tant de dretanisme, tanta estafa vestida de possibilisme barato (encara que no costi entrada). Es cerquen voluntaris sense uniforme, per portar a terme el nostre programa. De veritat que tot plegat va d’això? No? Doncs ho sembla i n’exerciu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!