Prendre la paraula

Avui hem anat amb el Marc al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Feia mil anys que no hi havia anat i he de dir que és gran la cosa, tot i que segurament amb molt pocs, o massa pocs, fanzines. Una mancança que vul assenyalar. Suposo que els preus deuen portar a haver de tenir molts diners per tenir una parada i això porta que la majoria de parades siguin d’editorials que fan coses que ja podem qualificar d'”oficials” o que directament estan folrades. A pesar d’això, els còmics que he fullejat, vist, comprat… han estat molts i bons perquè no només hi ha vida en els fanzines, però també! Entre les coses curioses i boniques hi ha hagut que a la parada d’Ediciones La Cúpula hi havia diversa gent signant i dibuixant còmis, famosíssims com Ralf König i altres. El Ralf tenia cues llargues de fans i al seu costat hi havia un senyor amb barret que només hi tenia un home a al cua. Quan ens hi hem acostat hem flipat. Es tractave ni més nio menys que del Gilbert Shelton, l’autor dels Freak Brothers, els contraculturals, fumetes, anats de l’olla… Frea Brothers! He adquirit, després d’anys de la seva desaparició de casa meva, un altre cop l'”Odisea Mejicana” i he esperat que me’l dibuixés i signés. I no sóc d’idolatrar ningú però ha estat bonic, bonic…