Prendre la paraula

Ahir, davant el munt de merda escrit pels que asseguren que només hi ha un camí cap a la independència i aquest passa per Madrid (on com sempre han fet pensen encara treure’n molles), em vaig proposar escriure, després de treballar, a la tarda, un article argumentatnt per què les CUP al Parlament catalunyès ens hem abstingut avui a l’hora de demanar al Congrés espanyol que ens deixi convocar un referèndum.

Era lògic que les boques de CyU-ERC ens insultessin i ens diguessin de tot perquè allò que busquen és assegurar la fidelitat de qui s’ha mobilitzat tant durants aquests anys, la majoria de la població d’aquest tros de país, i la fidelitat no s’aconsegueix pensant sinó repetint mitges veritats o mentides senceres. La seva mentida sencera és que el camí que ells marquen és l’únic possible cap a la independència. Avui, però, no escriuré cap article perquè he escoltat les paraules de Quim Arrufat al Parlament i no crec que calgui dir res més.

Escolteu-lo i si no us hi atreviu recordeu les seves paraules: “Aneu a Madrid, és la vostra història, la història de la Constitució. Aneu i tanqueu aquest camí que van iniciar determinats partits a la transició”. “Dels elefants no en volem tornar a veure cap ni un…”