Prendre la paraula
jordimartifont
“Bèstia!, Sóc com una
bèstia! Tinc ales per volar. Jo em cremo, tot per dins em cremo quan estàs
davant.” El reproductor repeteix un cop i un altre la cançó de l’Oriol Tranvia.
Ressona la seva veu enmig de la raó que m’allunya de l’animalitat i que a poc a
poc és substituïda per la nova concepció de la humanitat, per la bèstia que
porto dins, per les bèsties que portem dins i que som.
http://www.myspace.com/orioltramvia
bèstia! Tinc ales per volar. Jo em cremo, tot per dins em cremo quan estàs
davant.” El reproductor repeteix un cop i un altre la cançó de l’Oriol Tranvia.
Ressona la seva veu enmig de la raó que m’allunya de l’animalitat i que a poc a
poc és substituïda per la nova concepció de la humanitat, per la bèstia que
porto dins, per les bèsties que portem dins i que som.
http://www.myspace.com/orioltramvia
Anirem, avui, de nit,
pels carrers de la ciutat a jugar amb pedres, pots de pintura, esprais i estris
diversos, tots amb una utilització específica… o sense, als quals ja els la
trobarem.
Rebentarem portes i omplirem façanes
de consignes, embrutarem els negocis dels rics i direm en esprai ben gran els
pecats dels capellans. Pintarem “Llibertat Franki”, “Visca l’anarquia” i
“Països Catalans: Independència i Revolució” perquè demà, en aixecar-se, els
amos deixin de sentir la tranquil·la tranquil·litat que tenen de deixar els
seus cotxes d’amos ben aparcats mentre dormen o miren la tele que els explica
les mateixes notícies que ahir. Els ous amb pintura faran al seva feina més
enllà de la tanca del seu xalet.
Caminarem per la ciutat com fèiem
quan no hi havia tantes càmeres i sentirem dins dels caps els crits de l’Oriol,
els nostres crits amanits amb reflexions del nostre costat més salvatge.
Prepararem l’enfrontament real mentre simulem que ara ho fem, de dia i de nit.
I en la banda sonora, el Tranvia arribarà sempre a temps:
“Qui tingués un misto per tot el món cremar.
Bèsties, som com unes bèsties”.
pels carrers de la ciutat a jugar amb pedres, pots de pintura, esprais i estris
diversos, tots amb una utilització específica… o sense, als quals ja els la
trobarem.
Rebentarem portes i omplirem façanes
de consignes, embrutarem els negocis dels rics i direm en esprai ben gran els
pecats dels capellans. Pintarem “Llibertat Franki”, “Visca l’anarquia” i
“Països Catalans: Independència i Revolució” perquè demà, en aixecar-se, els
amos deixin de sentir la tranquil·la tranquil·litat que tenen de deixar els
seus cotxes d’amos ben aparcats mentre dormen o miren la tele que els explica
les mateixes notícies que ahir. Els ous amb pintura faran al seva feina més
enllà de la tanca del seu xalet.
Caminarem per la ciutat com fèiem
quan no hi havia tantes càmeres i sentirem dins dels caps els crits de l’Oriol,
els nostres crits amanits amb reflexions del nostre costat més salvatge.
Prepararem l’enfrontament real mentre simulem que ara ho fem, de dia i de nit.
I en la banda sonora, el Tranvia arribarà sempre a temps:
“Qui tingués un misto per tot el món cremar.
Bèsties, som com unes bèsties”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!