Prendre la paraula
jordimartifont
que el PP guanyarà les properes eleccions espanyoles del 20 de
novembre. Bé, ho diuen les enquestes i tothom que en parla sense
enquestes. I a voltes afegint-hi que perquè mani la dreta amb nom
d’esquerra millor que tornin els originals, perquè se’ls combatia
millor. Discrepo, com sempre, però no totalment. No és millor que
torni la dreta dura perquè el PP està embogit, com si hagués
esperat un segle per tornar al poder i rebolcar-s’hi com un porc
senglar a l’aigua que li dóna frescor i alhora li serveix per
treure’s del cos paràsits indesitjables. En són un clar exemple les
decisions al voltant de la llengua catalana preses en els poderets
autonòmics que han guanyat o ja tenen com els de les Illes, Aragó i
el País Valencià, en què el partit de l’ecs!-feixista Fraga
Iribarne ha mostrat com es belluga i mossega, amb tota la seva mala
bava i sense cap mena de miraments. En els tres casos que he esmentat
l’atac directe i sense manies a la llengua catalana ha estat un
senyal d’identitat destacat dels de la gavina, degradant-ne la
categoria i la necessitat en alguns casos, esborrant-la en
d’altres…. I només en el cas del País Valencià amb la retirada
de la Llei de Font de Mora, com a conseqüència de la conjuntura de
canvi de president de al Generalitat, sembla que l’atac no ha estat
tan salvatge, tot i que tampoc n’hi ha per tirar coets.
principatí ensenya a través de l’aparador de Badalona com es lluirà
en alguns temes clau per aconseguir adhesions quan li toqui practicar
la feina que Artur Manstisores ha fet tan eficaçment amb la sanitat
de les quatre províncies. Per tal que no ens agafin amb els pixats
al ventre, ja han anunciat com serà el món que ells governaran a
partir del 20N. I sabem i tenim clar que del que ara tenim ens en
quedarà ben poc, perquè això dels drets socials a la colla de
fatxes de Cospedal i companyia els importa una merda parlant en plata
si no és per convertir-los en necessitats que alguna empresa privada
d’un amic o conegut cobreix a preu d’or i sempre per tal que no ens
falti de res, si la podem pagar. Així doncs, mentre ens roben
sanitat, educació (la Comunitat de Madrid és aparador del futur
dels mestres, que no és altre que ser insultats i acomiadats de tres
mil en tres mil) distrauran l’electorat amb cacauets. A Badalona, com
deia, l’Albiol ensenya cartes perquè no ens estranyem.
L’anticatalanisme (un cacauet) dóna vots fins i tot a Catalunya i
per tant cal obviar, fer desaparèixer o esborrar tot el que sigui
català, començant per la Diada Nacional de les quatre províncies.
Un cop més, el racisme i la xenofòbia (dos cacauets més) més
descarats, tot i que amb total seguretat exculpat pels tribunals,
caminen de bracet amb l’espanyolisme excloent més bèstia. I no com
una anècdota sinó com a exemple de govern d’un partit que quan
exposa aquests dos trets damunt de la taula rep el suport total i
explícit de la seva màxima dirigent orgànica a la “región”.
Veure aquesta nul·la
possibilitat de canviar res ni amb votacions ni amb mobilitzacions no
ens pot fer desesperar, però. En tots dos casos ara no tenim prou
força de xoc per anar-hi i anar-hi i, sobretot, vèncer. Però la
tindrem. I no d’aquí a mil anys sinó en un espai curtet de temps.
No estem als anys vuitanta o noranta del segle passat. No som fills
d’ahir i de tot això alguna cosa hem après, algunes. Que som febles
és clar però també ho és que per primer cop des del cop d’estat
de Tejero som capaces de plantar-los cara, alhora que els projectes
alternatius ja no són només anècdota. Als Països Catalans i a
cada lloc segons possibilitats diverses, això és ben clar, però a
la resta de l’Estat la cosa no pinta tan malament. Ara bé,
enfrontar-se amb el PP ara voldrà dir també, i d’una vegada per
totes, no deixar-se seduir per cants de sirena del vaixell fantasma
que es fa dir “socialista” i d’”esquerres”. Aquesta colla
tenen el seu lloc on abans hi havia els del Rajoy (aquest i Mas, un
cop desplaçats, juguen a fer de Chicago Boys) i aquest no és
altre que la dreta liberal de sempre. O sigui que anem-nos preparant
per fer front al PP (a CiU ja fa dies que ho fem perquè a nivell
social les diferències són inexistents) i no donar ni aigua als del
roig descolorit. Se’ns gira feina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!