Enmig de qualsevol guerra sempre hi ha la resplendor de la humanitat.d’algunes de les persones que s’hi troben o, fins i tot, que la fan. Aquesta humanitat, entre molts altres indrets, en la retirada republicana del 39 va tenir un lloc d’excepció a Elna, a l’edifici de la
Maternitat d’Elna. Allí,
Elisabeth Eidenbenz i un equip de llevadores i infermers van fer possible el naixement de centenars d’infants que d’una altra manera haguessin mort a les platges d’Argelers. Avui, a Elna, la Maternitat continua sent un espai poc conegut. No vull dir que no hi hagi un museu, que hi és, sinó que tot sembla com si estigués una mica deixat mentre espera que algú se’n faci càrrec i, per exemple, instal·li indicadors de localització adequats. Mentre érem a Prada, una de le excursions que es va fer va ser aquesta i realment em va impressionar. Enmig del pitjor sempre hi ha el millor.