Publicat al número 18 de la revista "Catalunya".
Catalunya 18
El problema no és la pobresa
En el món de les paraules, els mitjans de comunicació actuen moltíssimes vegades com a transmissors de la ideologia del poder i massa sovint no els importa massa si l’aplicació d’aquesta ideologia dominant en l’entorn a qui dirigeixen la informació l’afecta de forma negativa o de forma positiva. Així, obliden l’evidència que les paraules -tot i que neutres quan estan aïllades-, un cop entren en contacte amb la realitat passen a tenir amo. I l’amo les utilitza per explicar davant la gent el per què de la seva dominació, justificant-se des de termes assumibles per la majoria de receptors, relativitzant en alguns casos i positivant en d’altres la seva forma de procedir, el seu domini.
Així, molta gent que es dedica professionalment a informar sobre la realitat del voltant escrivint notícies passa a ser massa vegades un altre altaveu de qui mana. A força de llegir, aprendre i copiar dels seus col.legues, de repetir legitimació del poder rere legitimació (és lògic, qui mana té els millors professionals per donar la seva visió del món, a més de poder utilitzar en ocasions extremes la coacció dels diners) s’anul.len la majoria de voluntats, fins i tot les més crítiques i compromeses amb el voltant.
Els exemples de manipulació d’aquestes paraules en aquesta línia són moltíssims però avui, inaugurant aquesta secció de ‘Les paraules són punys’ al "Catalunya" em voldria centrar en dues de ben concretes: pobresa i riquesa.
Des dels mitjans, des dels governs, des d’algunes ONG… moltes vegades es parla del "problema de la pobresa del tercer i del quart món", -proposant alhora una gradació del món purament economicista. Els i les "pobres" són quantificats, se’ls ofereixen descomptes en alguns dels serveis de què es dota la comunitat en funció de si les persones són identificables com a part d’algun col.lectiu marginalitzat fàcilment quantificable: aturats, alcohòlics, disminuïts psíquics o físics, sense sostre, immigrants, seropositius, presos… Alhora, aquestes paraules i les persones a què es refereixen també es doten de connotacions negatives. Els "pobres" són acusats, com a col.lectiu de persones, dels problemes que la resta de la societat té. Recordeu: "la pobresa és un problema".
Les situacions de marginalització creixen cada vegada més i el discurs del poder tendeix a fer-nos creure que hi ha gent que gairebé es mereix la seva "mala sort". És aquí on hem de prendre la veu i fer-la nostra, perquè si totes i tots som iguals i dintre de la nostra diversitat evident les condicions de marginalització són les que converteixen les persones en marginals, aquesta "pobresa" no és un problema sinó una conseqüència d’un altre problema, que és molt diferent. Quant temps haurem d’esperar per veure un mitjà de comunicació que assenyali quin és realment el problema, el causant i desencadenant d’aquestes situacions de marginació. Tan clar com això: la riquesa d’uns pocs és la causant de la pobresa de molts. El manteniment dels privilegis d’uns quants espavilats condemna a la misèria a la majoria de la població del planeta. No ens deixem enganyar més, el problema és la riquesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!