El 4 de novembre, el meu poble de Marçà, al Priorat, va acollir les quartes jornades No Jubilem la Memòria, organitzades per l?associació del mateix nom.
El 4 de novembre, el meu poble de Marçà, al Priorat, va acollir les quartes jornades No Jubilem la Memòria, organitzades per l?associació del mateix nom. El Casal de Marçà va acollir les xerrades de Pere Audí, sobre els precedents de les violències del 36, i de José Luis Ledema, sobre guerra i revolució a l?Aragó. La tercera portava per títol ?Incontrolats i violència revolucionària a l?estiu del 1936?, i anava a càrrec de Toni Orensanz. Feia anys que personalment esperava aquesta xerrada sobre l?assassinat de més de vint persones a Falset a mans d?uns autoanomenats ?anarquistes de la FAI? i no em va decebre, al contrari.
Toni Orensanz va narrar com un grup d??incontrolats?, perfectament relacionat amb l?estructura confederal llibertària a Catalunya i Aragó, va recórrer diverses localitats de la Ribera d?Ebre, el Priorat i el Baix Camp amb un autocar amb la missió d?assassinar els qui s?oposaven a la revolució llibertària o, més clar encara, els qui no aceptaven el comandament de la CNT dirigida per la FAI en els nous òrgans de poder, en els comitès antifeixistes. Va explicar amb tota mena de detalls la por que aquells ?anarquistes? van estendre, tant per les seves accions com pel seu habillament de robes fosques, guarniment de calaveres i amb un nom que els identificava amb la seva funció: ?la caravana de la muerte?. El Martí de Móra i el Fresquet són alguns dels noms dels assassins que van posar en solfa el que la ?Soli? anomenava ?profilaxi social? i que la CNT no es va atrevir a aturar i ni tan sols a reprovar.
Les investigacions de Toni Orensanz, el llibre de Josep Termes ?Misèria contra pobresa? sobre els fets de la Fatarella o el de Joan Pons i Josep M. Solé i Sabaté sobre el ?Cojo de Málaga? haurien de ser lectura corrent dels àcrates d?avui, lectura que generés una autocrítica implacable sobre els ?incontrolats? orgànics, que no són només ?invents del franquisme?. Per sort, no tothom va callar aleshores. Algú hauria de reeditar ara ?Perill a la rereguarda? de Joan Peiró, seria un bon moment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!