Prendre la paraula
jordimartifont
Dies de llibres i papers a munts, revistes i diaris, apunts i més llibres. Anar a dormir sense hores ni rellotges, llegir això, allò, sense ordre ni concert fins que unes pàgines t’enganxen i les vols acabar sense deixar-ne cap sense llegir. Passen les hores i més hores… Ja pot ser que el món digital acabi amb el món de paper però jo no sé com ens ho farem els que hi estem enganxats. Voleu dir que ens hi acostumarem? A mi em sembla que al final una part de les coses que ara són impreses en paper hi continuaran sent i la digitalització anirà destinada, bàsicament, als textos tècnics i de consum massiu, o de consum ràpid. Tot i així, només és una opinió sense cap mena de fonament. Haurem d’esperar i veure com la realitat supera, un cop més, qualsevol de les previsions que puguem fer. Ja hi estem acostumats…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agraden els llibres, el seu tacte, el seu contingut. Malgrat ser bastant pobre econòmicament, dec tenir com tres o quatre estanteries amb tots els seus prestatges ben plens de llibres. Més els que he anat donant a biblioteques quan me’ls anava acabant, etcètera. De tot tipus, noveles, tècnics, de geografia, història, astronomia, música, etc. En català, castellà, italià, etc.
Però tot i això reconec que la transició al món digital serà inevitable. Les meves impressions de com aniran els tiros:
El cost de publicació i transmissió del llibre digital és residual comparat amb el que costa ara en format paper (que tampoc és gaire en realitat). Ocuparà molt menys espai. Podrem tenir biblioteques senceres en un lector digital, que ja t’adelanto, seran molt millors i més avançats que aquestes merdes que ens ofereixen ara. Els llibres digitals seran molt més vulnerables que ara (les dades digitals domèstiques la gent no acostuma a protegir-les bé). En tindrem molts més (P2P més els que ens deixi la gent). Tota protecció acabarà trencant-se (DRM’s i similars). Moltes editorials tancaran. Hi haurà una concentració brutal del sector, amb actors nous, com google. Molts escriptors professionals s’hauran de buscar una feina. Però moltes persones s’animaran a escriure al tancar-se aquesta barrera que era la via editorial. Les llengües minoritàries i minoritzades, jo diria que patiran més, que espero que no, i a més d’això no n’estic tant segur. De la resta de coses ho estic bastant.
Pot agradar o no, però és com ho veig jo. Ara, el gust per la lectura, i el passar-te hores llegint continuaran exactament igual. A mi em sembla que els calígrafs dels monestirs devien dir coses semblants a les que dius quan es van veure venir la impremta… Evidentment el procés serà gradual però molt ràpid. El llibre en paper, amb tots els respectes, serà com el Lp en vinil. Una peça de col·leccionista.
I el que es perdrà serà probablement el gust per les bones portades dels llibres, una cosa que ja s’ha perdut en els cd’s, mentre que als Lp’s hi havien algunes que eren veritablement com per penjar-se-les a la paret.
…el suport digital, quina durada, quina vida té en realitat? Pot tenir la vida d’un manuscrit trobat al Mar Mort que ens dona claus i llum d’una veritat? O dels que van fer els copistes medievals? Als arxius avuí en dia els suport per enmagatzemar més segur és el disc dur. Si al passat els incendis, provocats o no, eren el màxim perill pels llibres, pel·lícules i suports de vinil, avuí en dia els perills d’arxiu digital són també molt grans. Un suport cd amb una senzilla ratllada queda totalemnt malmés, ja no es pot llegir i els perills dels virus són constants, és només un exemple. Però un llibre pot tenir una duració de segles, depenent de la cura que tingui l’arxiu o qui el té a la seva biblioteca. El cas de vinils li dono la mateixa opció, de moment els gravats a monoaural de finals del segle XIX encara els pots escoltar i les pel:lícules de films o fotografies o diapositives…és més pelut encara que els fixadors d’avuí en dia donen una vida molt més llarga els emprats al passat, des de també finals del segle XIX que no permeten una duració de “llarg metratge”, d’una vida més enllà del segle XXI moltes d’elles, i moltes d’aquestes pel·lícules ja han desaparscut del seu suport original degut a aquest tipus de fixadors. Els arxius posen totes les seves possibilitats, si l’economia ajuda, per acondicionar els magatzems amb tempetarures i deshumidificadors però encara i així els suports de pel·lícula, sigui de films, videos, caset, fonogràfics i fílmics en general, són els que més pateixen el pas del temps. la digitalització ajuda molt però no és definitiva.
Torno a escriure en paper, potser mai ho he deixat de fer, a mà, amb boli o llapis o ploma. Un any 10 el 2010 per a tothom. Gràcies Jordi, ha estat un plaer.