Prendre la paraula

Paper, tinta i covid-19 (22)

Tancat a casa en temps de coronavirus (7 d’abril de 2020)

Amb el cos travessat per nombroses fletxes, la imatge sant Sebastià ha estat utilitzada i reutilitzada per la comunitat homosexual fins a gairebé convertir-la en un símbol propi. Aquest encimbellament del sant es produí al segle XX, un moment en què foren nombrosos i, sobretot, molt destacats els artistes gais que l’utilitzaren com a element d’inspiració. Així, per citar algun dels exemples més destacats, podem parlar de Derek Jarman, que a la seva pel·lícula Sebastiane, de 1976, defensava sense concessions la bellesa del cos masculí des d’una mirada obertament homosexual. O l’escriptor Yukio Mishima, que explicava en el seu llibre autobiogràfic Confessions d’una màscara com es va masturbar per primer cop a la seva vida davant la imatge del sant. Per no parlar de Lorca i Dalí, que s’hi referien tot sovint en els seus escrits i cartes en termes obertament admiratius, per dir-ho així.

Pel cristianisme, en canvi, Sebastià era un guàrdia imperial de l’emperador Dioclecià que va ser martiritzat cruelment per haver-se convertit al cristianisme, un màrtir doncs. El seu crani el guarden, per venerar-lo, a la basílica dels Quattro Santi Coronati de Roma i la seva festivitat es commemora el dia 20 de gener, una diada propera a la de sant Antoni i, per tant, plena de celebracions al carrer, malgrat el fred, al llarg de tota la nostra geografia, dels foguerons i les torrades de Palma al Coco Pere del Masroig.
Ara bé, arreu d’Europa i a partir de l’Edat Mitjana, però també durant l’Edat Moderna, Sebastià va ser invocat sobretot com a defensa davant de la pesta. La seva efectivitat devia ser tan gran que en nombroses localitats l’adoptaren com a patró i en moltes d’elles li dedicaren goigs, o gojos, és a dir composicions poètiques de caràcter popular fetes per ser cantades de forma col·lectiva en alguna festa rellevant, sobretot festes majors i processons, que servien per donar gràcies al sant en qüestió o per demanar salut.

En el cas dels goigs de sant Sebastià, molts tenen la mateixa lletra, incorporant variacions que podem qualificar d’anecdòtiques. Es tracta d’estructures poètiques majoritàriament escrites en heptasíl·labs que denoten un autor o autors comuns, o una estructura reaprofitada incomptables vegades. Així, trobem goigs dedicats a sant Sebastià amb formes molt semblants a Barcelona (al Barcelonès); Oristà, Maçanet de Cabrenys i Gurb (a Osona); Argençola (a l’Anoia); Castellar de la Ribera i Odèn (al Solsonès); Corçà i Palafrugell (al Baix Empordà); Espolla, Roses, Figueres i la Selva de Mar (a l’Alt Empordà); Fondarella (al Pla d’Urgell); Guimerà (a l’Urgell); l’Albagés (a les Garrigues); la Bisbal del Penedès (al Baix Penedès); la Canonja (al Tarragonès); Sant Martí de Llémena i Sant Joan de Mollet (al Gironès); Maçanet de la Selva (a la Selva); Martorell (al Baix Llobregat); Mataró (al Maresme), Moià (al Moianès); Monars (a la Garrotxa); Montclar (al Berguedà); Montferri i Nulles (a l’Alt Camp); Ollers i Serinyà (al Pla de l’Estany); Palma (a Mallorca); Perpinyà (al Rosselló); Pont de Suert (a l’Alta Ribagorça); Riudoms (al Baix Camp); Sabadell (al Vallès Occidental); Sallent (al Bages); Torrebesses (al Segrià); Tossa de Mar i Santa Coloma de Farners (a la Selva); Vilallonga de Ter i Molló (al Ripollès); Vilanova i la Geltrú i Sitges (al Garraf); Vilanova de Prades (a la Conca de Barberà); i a altres localitats i comarques.

Normalment, els goigs inclouen la primera i última estrofa de quatre versos i aquestes serveixen per demanar al sant i a la marededeu que preguin per la gent del poble davant Jesucrist:

«Màrtir sant molt singular,
suplicam vostra potència,
vullau a Jesús pregar,
nos guarde de pestilència.»
i
«Verge Maria sens par,
i Mare per excel·lència:
vostre Fill vullau pregar,
nos guarde de pestilència.»

A Bescaó i Alfarràs, els goigs demanen clemència davant del seu «crim», ja que sovint la pesta es pensava que era un càstig diví davant d’alguna falta dels homes i les dones contra els «manaments de la Llei de Déu»:

«No mireu lo nostre crim,
doneu-nos remei piadós
d’aquell mal que ens vol matar,
grans i xics, sens diferència.»

I a Alòs de Balaguer, els goigs inclouen el nom de la localitat i s’explica com sant Sebastià els protegí de la malaltia:

«Estant en gran aflicció
el nostre poble d’Alós
acudí a la protecció
de Vós, màrtir poderós;
vostre auxili sens tardar
consolà la tal sofrença.»

A Alpicat, inclús daten l’epidèmia de pesta i el dia en què el sant la va derrotar:

«I en lo any vuit-cents i tres
dia quatre de gener,
estant est poble perdut
de malalties tot ple;
animós i amb viva fe
de vos lo consol logrà.»

A Palma, s’explica una història segons la qual l’arribada a la ciutat d’un vaixell dels cavallers de l’orde de Sant Joan de Rodes que portaven un braç del sant que ells consideraven una relíquia va aturar l’epidèmia de pesta que patien. Quan els cavallers volgueren salpar, un cop passada la pesta, no ho pogueren fer perquè una tempesta els ho va impedir, pel que el braç es va quedar a Palma i es troba exposat a la Seu:

«De la pesta desastrosa
allunyau l’assot temut:
bé ho sap Mallorca ditxosa
que per vós cobrà salut,
quan la relíquia arribà
d’un braç vostro benfactor.»

I a Monistrol de Montserrat, és coneguda la història de com va arribar a haver-hi uns goigs dedicats a Sebastià tot i no tenir cap braç ni cap altra part de cap cos momificat en exposició. Aquests goigs demanen que «De la pesta contagiosa / deslliureu al qui suplica». I és que l’epidèmia de pesta del segle XVI fou especialment dura al poble i, superats els metges i arruïnades les arques municipals per lluitar contra l’epidèmia, els habitants del municipi decidiren fer un tracte i prometeren al sant que si aturava la pesta li farien una missa i una processó pels carrers de la vila, cremarien cada any un ciri votiu i el declararien el seu patró protector. Sant Sebastià devia acceptar el tracte perquè segons sembla, l’epidèmia minvà i desaparegué.

Tots ells són vestigis d’un món en què les epidèmies es veien arribar, es patien enmig de les acumulacions de malalts i de morts, es buscaven culpables, i si no se’n trobaven s’inventaven, i passat un temps desapareixien, tot i que sempre hi havia qui des de l’Església atribuïa a alguna relíquia o sant la derrota de l’epidèmia. Com que ara les coses, tot i semblar tan diferents, són ben ben iguals, en temps de coronavirus, ja veurem qui s’acaba atribuint la derrota de l’actual mal i qui n’acaba fent el corresponent goig.

Referències
-Goigs a Sant Sebastià: https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/la-devocio-popular-sant-sebastia-la.html
-Yukio Mishima (2010). Confesiones de una máscara. Traduït per Rumi Sato i Rubio López de al Llave. Alianza Editorial. Barcelona.
-Pel·lícula Sebastiane, de Derek Jarman (1976).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!