Prendre la paraula
jordimartifont
26 de febrer de 2010
2 comentaris
“Ni peones ni patrones” avui a l’Ateneu Llibertari Alomà
Avui
divendres 26 de febrer a les set de la tarda, a l’Ateneu Llibertari
Alomà de Tarragona es projectarà el documental “¡Ni peones, ni
patrones!”, dirigit per Hanneke Willemse al 1986.
“¡Ni
peones, ni patrones!” és un documental sobre l’experiència
anarcosindicalista del 1936 al 1939 i sobre la revolució social que
aquesta experiència va dur a terme. L’ideal de l’autogestió va
ser posat en pràctica per molts pels militants anarcosindicalistes.
En grans zones de l’Estat espanyol es va començar a viure en una
societat en la qual tot el món vivia en igualtat de condicions i
ningú explotava ningú.
Els
protagonistes de la pel·lícula són dones i homes de la comarca del
Cinca. Les persones parlen de les seves experiències als anys trenta
i expliquen el que signifiquen els ideals revolucionaris. També
mostren la importància de l’ensenyament anarquista per a la
realització d’una revolució social i per a poder mantenir els
seus ideals durant els quaranta anys de la dictadura franquista.
Estem davant un documental pioner en rescatar la memòria d’uns
fets, d’unes esperances que van ser reprimides durant la dictadura
i que de la mà de documentals com aquest -pioner perquè ja quasi fa
vint-i-cinc anys de la seva realització- van començar a treure a la
llum. Però -i si bé això sol ja és molt- és molt poc si ho
comparem amb tot el que tracta amb la senzillesa amb què només
l’honestedat i la sinceritat pot tractar-ho.
protagonistes de la pel·lícula són dones i homes de la comarca del
Cinca. Les persones parlen de les seves experiències als anys trenta
i expliquen el que signifiquen els ideals revolucionaris. També
mostren la importància de l’ensenyament anarquista per a la
realització d’una revolució social i per a poder mantenir els
seus ideals durant els quaranta anys de la dictadura franquista.
Estem davant un documental pioner en rescatar la memòria d’uns
fets, d’unes esperances que van ser reprimides durant la dictadura
i que de la mà de documentals com aquest -pioner perquè ja quasi fa
vint-i-cinc anys de la seva realització- van començar a treure a la
llum. Però -i si bé això sol ja és molt- és molt poc si ho
comparem amb tot el que tracta amb la senzillesa amb què només
l’honestedat i la sinceritat pot tractar-ho.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…la meva pregunta és…i avuí en dia qui està disposat a viure en igualtat de condicions i qui té la possibilitat de voluntat de respecte? Quan vaig veure el video del Cinema Princesa (Mai oblidem!!!) és evident que la societat es tindria que començar a donar compte de que hi han maneres diferents i reals a la mateixa societat, que com els que volen viure a barris residencials on no pot entrar ningú més que qui deixi pas un guarda de seguretat n’hi han humans que la seva idea de viure al món és diferent i oferint no pas la por de tenir més bé la valentia de crear i pensar en un món nou a la nostra nau…l’altra tarda al Café Filosòfic del Museum a Tarragona es parlava de la creativitat i una noia, a banda del que va dir en general que em va agradar molt, digué que vavuí en dia la creativitat ja a la pròpia casa és cohartada…vaig posar una cullerada dient-li que això ja passa des de fa 30 anys, els de la democràcia abans ja s’ho podem imaginar…el que deixo és que encara no hem fet el reciclatge del passat, que les actituts ens semblen normals per quasevol acció i tenim encara que mirar endins i a fora nostre per adonar-nos de que som fills d’un silenci antic i molt llarg, tinguis 60 o 18 anys, la noia en devia tenir vint i tants…això sí per a mi ho va encertar….