Prendre la paraula

El disc original de Kind of Blue que va sortir al mercat era una gravació defectuosa: la cinta magnetofònica havia segut enregistrada a una velocitat lleugerament més lenta de la correcta. El resultat és una perdua de qualitat del só i un misteri que des d’aleshores ens ha intrigat als músics: tots el instruments estàven desafinats fins i tot el piano…. No és pas un cas aïllat en l’història del jazz : en Song for my father, de Horace Silver, la cinta fins i tot plora. Els discos surten al mercat malgrat les imperfeccions per que les improvisacions, el feeling i el swing són insuperables. 
Ara bé, en el cas de Kind of Blue, Columbia Records solia utilitzar dos magnetòfons per seguretat. Malauradament el segon magnetòfon girava a la velocitat  correcta però també la gravació era defectuosa perquè s’oïa una soroll permanent produït per un feedback d’algun micro. Així que gràcies a la segona gravació és pogué traure al mercat l’any 1997 un CD en la serie Columbia Legacy de Sony ( referència CK 64935 ) en la que utilitzant la tecnologia digital és pot sentir la sessió de gravació amb total fidelitat.