Prendre la paraula

Mentre el pressupost en armament a l’estat Espanyol no disminueix, mentre privatitzen els nostres drets públics, mentre rescaten la banca amb diner públic, mentre el Duran, el Crespo, l’Urdangarín, el Matas, el Camps, el Bustos… estan en llibertat i van al bar Cenas a fer un beure, s’estén un corrent d’opinió que diu que en època de crisi gastar diners en cultura és llençar els diners, un caprici que no ens podem permetre. Es considera, en definitiva, que és viure més enllà de les nostres possibilitats. I sembla que aquesta idea ha arribat de ple a l’Ajuntament de Tarragona, el qual en forma de reducció de pressupostos ho va manifestant i posant en pràctica any rere any. (Continua)

Per veure si potser estava equivocat, el 8 de febrer vaig entrar a la pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona i vaig anar directament a l’apartat d’Arts Escèniques de l’Àrea de Cultura:

Teatre Tarragona: després de molts esforços (11 milions d’euros) tenim un nou teatre. S’inaugura teatre i temporada el dia 11 de desembre amb l’espectacle inaugural. I el dia 19 de desembre −amb la jornada de portes obertes!− es tanca la temporada. En el mateix web s’anuncia el concurs de fotografia Mirades del Teatre, un concurs de fotografies del teatre per dins. I em pregunto: quan es poden fer les fotos si el teatre està tancat? El premi per als guanyadors consisteix en abonaments per a la nova temporada. Però per a quina temporada? La d’hivern?  Som a 8 de febrer i no coneixem la temporada d’hivern, i aquest dijous sabrem quines noves sorpreses ens portarà la temporada de primavera

Mentre alguns polítics discuteixen i omplen 11 milions de planes sobre la capitalitat, el nom, Tarragona… nosaltres tenim un teatre: el Teatre Tarragona. I què voleu que us digui? Prefereixo un teatre sense nom però amb programació  abans que un teatre amb nom i tancat.

Anem a l’altra banda de carrer i trobem el Teatre Metropol. Al web s’anuncia la temporada de tardor que, pel que es veu, a Tarragona comença el 9 de novembre en lloc del 21 de setembre. D’aquí un mes arriba la primavera i encara no ha sortit la programació de la temporada d’hivern. Aquests dies a la flamant pantalla de la Rambla Nova encara s’anuncia l’espectacle Tarragona- Reus la lluita per les ones, del setembre del 2012.

Així doncs, ara mateix a Tarragona tenim tres teatres: un de romà, un de modernista i un altre de contemporani. I actualment , i gràcies als gats, el teatre que té més vida és el teatre romà del carrer Sant Magí.

Al mateix web trobem un tercer espai escènic: la Capsa de Músics, espai que després de 6 mesos de vida i poc pressupost en cultura sembla que l’Ajuntament vulgui silenciar i només s’hi han fet dos concerts.

L’Ajuntament sembla que s’entesti a deixar un llegat d’edificis buits que podrien servir a la cultura: teatres, l’edifici de la Tabacalera −l’etern edifici que hauria de contribuir perquè l’actual projecte del Centre d’Art de Tarragona s’afermés, es desenvolupés en totes les seves propostes i objectius i pogués mostrar encara més tot el seu potencial, sobretot abans que des del mateix consistori no converteixin el Centre d’Art en les runes del que hauria pogut ser−, el Banc d’Espanya, l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, la Casa de la Festa… I en canvi, trobem petits teatres com la Sala Trono que, tot i les grans mancances d’espai, de pressupost, d’aforament, etc. intenten sobreviure i ens fan arribar un oasi de cultura enmig del no-res.

Aquesta ciutat és així: l’antic cine Capitol de la Rambla Vella fa de pàrquing, el pàrquing Jaume I no fa de cinema, i els tres teatres no fan ni de cinema ni d’aparcament.