Did you know ladies commenced employing cheap designer handbags just as tardy like in this 1880s? Along with the introduction of practice traveling precisely what stimulated the demand for designer handbags sale, merely because they must hold his or her’s tools in a very bag which may be viewed effortlessly. Then though thus, designer handbags outlet were being naked personal requirements. Now, designer bags are actually visible design and style documents for girls.
Prendre la paraula
jordimartifont
És diumenge a la nit, m’estic adormint. Sento la ràdio de fons. Diuen que el G8 prepara un escut antimíssils per protegir Europa. M’estic adormint. Deu ser un escut anticrisi. Diuen que és per protegir Europa d’atacs terroristes de gent de fora. M’adormo.
Hi ha hagut un atac terrorista. Diuen que l’atac ha vingut de fora. Estem en guerra. El poder pren els mitjans de comunicació. En època de guerra només val un discurs. Clausuren mitjans (una part de Canal Català desapareix, la Directa és en el punt de mira…), ocupen (privatitzen) mitjans de comunicació, canvien els consells d’administració i en depuren les persones contràries. Controlen les imatges dels periodistes.
Han atacat Sanitat. La flota d’ambulàncies s’ha vist reduïda: els desplaçaments s’hauran de fer en cotxes particulars o pagant. Quiròfans i plantes d’hospitals han estat destruïts pels atacs, i han de tancar. S’estableix toc de queda, i per això la majoria de Centres d’Atenció Primària tancaran els serveis d’urgència nocturns.
L’educació també ha estat víctima dels atacs. Algunes escoles ja no podran obrir mai més les seves portes(Escola Olga Xirinacs i l’Escola Abril de la Canonja). D’altres han vist reduïdes les seves instal·lacions i línies (Bonavista, Serallo), i a partir del curs vinent hi haurà més alumnat per aula. També s’ha instaurat el toc de queda a les escoles. Queden suspesos tots els plans educatius d’entorn que es feien a les instal·lacions a partir de les 17h.
Els atacs continuen: han escampat mines antipersones que han afectat la població discapacitada (danys col·laterals, en diuen) que participava en algun servei d’integració laboral. Els carrers s’omplen de persones amb mobilitat reduïda. També hi ha gent desnonada que ha vist com les seves cases eren bombardejades; els centres de treball s’han vist afectats pels míssils. La taxa d’atur s’enfila fins al 25%. Han cridat a lleves joves de fins a 29 anys (amb la reforma laboral els contractes precaris s’allarguen fins als 33 anys). Hi ha talls elèctrics que dificulten l’obertura de la presó de Mas Enric, s’amunteguen presos a la presó de l’avinguda Andorra.
Els carrers s’omplen dels clams de la gent, les forces de l’ordre decreten penes per als qui estiguin pel carrer i facin resistència pacífica. L’ajuda humanitària que reparteix Creu Roja no dóna l’abast, les cues són massa llargues i comencen a aparèixer casos de desnutrició infantil. La crisi per la guerra empitjora, la lliga de futbol no se suspèn, el diner negre de l’estraperlo es legalitza, les grans fortunes preparen l’exili enviant diners a paradisos fiscals, se segueixen comprant helicòpters-tigre…
Mentrestant, els de dins que ajuden als de fora són exhibits a la pagina web del conseller d’interior Felip Puig perquè la gent els pugui delatar, i els de fora són confinats en camps de concentració (anomenat també CIE: Centres d’Internament per a Immigrants), on en temps de guerra no es pot assegurar el cent per cent que s’hi respectin els drets humans.
Sona el despertador, és dilluns. Tinc sort i fins al desembre encara tinc feina. L’Epi i el Blas em van ensenyar de petit què volia dir dins i fora. Crec que els que dirigeixen i manen aquests Estats encara no en coneixen la diferència, o bé ens fan creure que no la coneixen o potser s’han fet un embolic: estan preocupats pels atacs de gent de fora, quan els que bombardegen són gent de dins.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!