Prendre la paraula

jordimartifont

22 d'abril de 2008
1 comentari

‘Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer’_21

“Al damunt de la tomba hi ha nat un taronger” cantava l’Ovidi i canta la Maria del Mar mentre milers d’homes i dones, centenars de milers i quantitats encara més grans però difícils de comptar s’entrenen, estudien, investiguen i diuen que treballen per la pau embolcallats amb els vestits de la guerra.

Guerra que no és només resposta a la guerra sinó sobretot eixamplament de mercats, despeses organitzades de material militar, defensa del mercat de la mort, botigueta del dolor i paradeta de la destrucció planificada de l’altre.

Homes respectables amb bates blanques i reconeixement social ampli investiguen com podran destrossar com més vides millor i ser capdavanters en la dura tasca d’exterminar el contrari. Reben sous milionaris i treballen per a les empreses més respectables del món, a les quals els devem el nostre benestar, perquè igual que venen armes, trafiquen amb la salut, els diners i l’amor.

        Dones respectables, ben vestides i mudades, fan que les accions de la mort cotitzin en borsa i els inversos d’arreu del planeta, molt ben considerats i gent d’èxit social segur, demanen al Déu Diner que creixin les guerres, que es gastin les bombes de fragmentació, que les mines no deixin de posar-se i si es decideix desinstal·lar-les sigui també un negoci.

        De les paraules d’Ovidi. Mentre et reproductror de cd les va llegint amb la veu de la Bonet en surt sempre la mateixa cançó: “Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer, maleïdes les guerres i aquell qui les va fer!”

 

  1. La gente se está matando a tiros
    y las balas son de la misma producción.
    Un@s contra otr@s, a ver quién gana,
    y el que de verdad gana es el proovedor.

    ESTRIBILLO:

    Venta segura, venta macanuda,
    prepárate para luchar, que te va a tocar muy pronto.

    El año que viene habrá más tiros,
    porque, ¿de qué van a comer esas familias
    que trabajan en fábricas de armamento?
    Matándose a trabajar, trabajando pa matarse.

    ESTRIBILLO.

    Una vida hace una bala.
    Una vida hace una pistola.
    Otra vida la carga y la dispara.
    Y todas son culpables de tu adiós a la vida.

    MANIÁTICA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!