Prendre la paraula
jordimartifont
Llibret del centenari de l’anarcosindicalisme
Podeu descarregar el llibret en pdf aquí. Està organitzat seguint una estructura d’article històric (tot i que molts són decisions de congressos, acords, etc.) amb resposta d’article actual. Ha estat coordinat per la Maria Àngels Rodríguez, del a Fundació Salvador Seguí, de la qual si desplegueu aquest apunt en podreu llegir la introducció.
100 anys d’anarcosindicalisme.
La Idea, ahir i
avui
La paraula, les paraules que
han anat configurant durant aquests últims cent anys l’ideari d’aquesta
organització, omplirien segurament quilòmetres i quilòmetres de raimes de
paper. El somni de molts de nosaltres seria complet si tinguéssim un lloc on es
trobessin totes elles, per a no deixar-se res ni a ningú i mostrar la riquesa
d’aquests pressupostos destinats a mantenir i millorar el que es coneix com la Idea.
La Idea com alguna cosa no exclusiva, la Idea com concepte que tenia i
té al seu voltant infinitat d’altres idees que s’han plasmat d’una o altra
forma i han anat de vegades resolent, unes altres agitant i sempre intentat
aconseguir un món millor per a tots els humans.
La tasca de triar uns textos
que donessin una visió general o aglutinessin aquestes intencions era de per si
mateix una proposta fallida. Les limitacions de temps i espai ho impedien. No
obstant això, el desig de deixar constància que durant aquest període la nostra
construcció ideològica i l’acoblament de la mateixa com organització al voltant
de l’anarcosindicalisme era fruit de moltes i diverses opinions va ajudar a
presentar una selecció tan escarida com el nombre de mesos d’aquest any,
comprimint-la, a més, en l’espai d’una pagina del periòdic.
Segurament podrien haver-se
fet moltes altres combinacions o seleccions de textos tant dels ja publicats
com de les opinions o propostes actuals. Vagi per davant la nostra petició
d’indulgència per la selecció dels primers i el nostre agraïment per la
col·laboració de les persones implicades en els segons.
Si que direm, no en la nostra
defensa però serveixi com aclariment, que existia la pretensió que els textos
triats suscitessin curiositat, debat o les ganes de tornar a rellegir part dels
mateixos o d’uns altres, des dels acords presos pels que van fundar aquesta
organització per a dotar-se d’una eina que els ajudés a portar a terme el seu
ideari, com era la proposta amb que vam iniciar al gener del 2010 aquesta
selecció, passant pel dictamen del congrés de 1919, declaració d’una
organització més consolidada que va més enllà de la defensa del lloc de treball
i dóna consistència als seus pressupostos d’organització de la societat.
Però com no només estem
nosaltres en aquesta construcció d’un món diferent i no passem per la història
com uns il·luminats, no està de més recordar que hem donat resposta a qui si
que es consideraven com els únics detentadors de la veritat i han pretès
devaluar el nostre ideari acusant-lo de falta de respostes o de contingut.
Resposta que sempre ha donat aquesta organització en tots els fronts, que ha
estat no només trencadora per la seva presència sinó avançada per la defensa de
les seves idees. Res li ha estat aliè al concepte de llibertat per a tota la humanitat.
No hi ha distincions de gènere, ni d’edat.
Tampoc ha faltat l’instint de
resposta utilitzant la paraula per a convocar a l’acció immediata, per a
repel·lir i respondre a l’atac dels que han pretès per mitjans violents
emmudir-la i fer-la desaparèixer. Quan ha estat necessari s’ha cridat a
empunyar les armes. I quan s’ha vist obligada a exiliar-se per a no morir, a
més dels treballs propis per a mantenir-se, ha hagut de plantar cara a els
seves pròpies divergències, de vegades arribant a enfrontar-se d’una forma
inadequada d’acord a les seves pròpies normes de funcionament, però som humans
i la finalitat d’aquestes controvèrsies creiem que sempre ha tingut com horitzó
resoldre els conflictes d’una forma llibertària.
Tornar a ser una organització
en el nostre territori, explicar i explicar-nos què s’havia fet d’aquella
organització declarada il·legal, empresonada, perseguida, afusellada però mai
anul·lada. Enfrontar-se als canvis d’una societat que enfilava l’última part
del segle XX deixant enrere la dictadura feixista per a emergir en una
democràcia de nou encuny. Preguntant-se quin era la seva herència més enllà de
les sigles, dels somnis, de les esperances, reflectint-se entre les imatges
reals o irreals que d’ella es tenia.
Donar resposta, valorar el
fet, visionar el que havia per fer, recollir o crear, reconèixer als amics i
als que no ho eren. Moure’s enmig de la incertesa o de la certesa per a,
acompanyant als nous temps, distingir els gestos i les amenaces que podien
canviar de nom, però que sempre són les mateixes.
Observar el nostre passat
recent, amb els nostres encerts i els nostres errors, atenir-nos a les nostres
decisions, tenir i mantenir, no estancar-nos, saber com obrir-nos al nou, no
tenir por a acceptar que les regles del joc no han canviat, però que sí les
eines, dir-li a tot el que ens vulgui escoltar que la CGT del segle XXI és una
organització que desitja dur endavant el somni tocat ja de la construcció d’un
món millor. Aquesta és la pretensió d’aquests escrits.
Per tot això posem en les
vostres mans aquests textos, en un intent, a més, de fer un petit homenatge a
aquesta part de la humanitat que ha contribuït a la construcció d’aquesta
organització llibertària i anarcosindicalista.
M. Angels Rodriguez, Fundació
Salvador Seguí
>>> Podeu accedir al
llibret en format pdf a:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!