Prendre la paraula

Abans d’ahir no vaig poder anar a la presentació del llibre de l’Àngel, de l’Àngel López, amb qui he compartit hores, dies, setmanes, mesos i anys de feina com a periodista a Trader. A banda de periodista, l’Àngel és un expert de primera fila sobre el món de la sardana. A mi no m’agradaven els sardanes i gràcies a dues cintes que ell em va gravar vaig entendre dues coses que sempre portare amb mi:1a, que algunes sardanes sí que m’agradaven però no les havia sentit mai, i 2a, que el món de la sardana i la música de cobla és complex i, per tant, no admet simplificacions com les que jo feia fins aleshores. El llibre de l’Àngel és dels que s’haurà de llegir per conèixer mès el món que habitem, el món que sentim i el món simbòlic on vivim, per saber-ne la història i el passat. O sigui que una feina més per després de Sant Jordi. El llibre el publica Arola i va guanyar  l’Amades dels Premis Literaris de Tarragona.

“L’expansió de la sardana a finals del
segle XIX i inicis del XX. Noves Interpretacions amb atenció especial al cas
del Camp de Tarragona”

A
mitjan segle XIX, es va iniciar l’expansió geogràfica de la sardana, fins
aquell moment circumscrita a un reduït espai de les comarques gironines. En
aquest procés, que la va dur a gairebé tot el Principat, va evolucionar i, al
seu voltant, es va generar tot un conjunt d’activitats, una literatura,
nombroses entitats i un extraordinari desenvolupament musical. La coincidència
d’aquesta popularització amb moviments socials i polítics com la Renaixença o el
catalanisme va propiciar que dominés una interpretació del fenomen en el sentit
que la sardana havia estat una de les eines utilitzades per imposar determinats
conceptes de país, adjudicant-li un caràcter eminentment nacionalista i
conservador, imatge que ha hagut de carregar fins a l’actualitat. Amb tot, hi
havia alguns indicis que feien sospitar que aquest esquema no era del tot cert
o que només ho era en part.

Aquest
estudi, a més, ens permet constatar el cas singular de la ciutat de Tarragona,
on la sardana va arribar molt abans que al seu entorn immediat, l’any 1876; és
a dir, quan encara faltava molt per a la identificació catalanista. Després,
amb l’esclat sardanista dels primers anys del segle xx, a Tarragona també es va
viure una notable revitalització sardanista. Un fenomen que no va estar exempt
de conflictes, des de les inofensives polèmiques amb els que pensaven que la
sardana arraconaria tradicions considerades més autòctones, fins a les
reaccions més airades dels lerrouxistes, dedicats a estomacar balladors a la Rambla Nova.

El
treball “L’expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX. Noves
Interpretacions amb atenció especial al cas del Camp de Tarragona” va ser
mereixedor del 9è Premi de cultura popular Joan Amades, per a treballs d’assaig
o d’investigació, inclòs en el cartell dels Premis Literaris Ciutat de
Tarragona 2009 i patrocinat per l’Associació Cultural Joan Amades.

Àngel López i Lluís

(Tarragona,
1960) és llicenciat en Humanitats i ha treballat, majoritàriament, com a
periodista en diversos mitjans de comunicació. Primer, en l’àmbit radiofònic, a
Ràdio Tarragona i, després, a la

desapareguda
Ràdio Mar, realitzant tota mena de programes, però molt especialment
informatius. Posteriorment, va ser redactor de l’empresa editora de revistes
gratuïtes que, entre altres arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, publicava
Clàxon, a Tarragona, i Espais 7,
a Reus. Des del 1987, és col·laborador de l’emissora
municipal Tarragona Ràdio, on actualment realitza el programa dedicat al món de
les sardanes i els esbarts “Un dos i seguit”, que el va fer mereixedor d’un
dels guardons que l’Obra del Ballet Popular atorga cada any amb motiu del Dia
de la Sardana:
el Premi als Mitjans de Comunicació, lliurat el 23 d’octubre del 1998 al Saló
de Sant Jordi del Palau de la
Generalitat. L’any 1981 va ser premiat en el Certamen
d’Investigació Folklòrica, convocat per l’entitat Joventut Tarragonina, per un
treball sobre la història contemporània de la sardana a la ciutat de Tarragona.
Ha publicat nombrosos articles de temàtica sardanista a revistes i programes
d’arreu de Catalunya. Durant sis anys fou intèrpret de tible a la cobla La Principal de Tarragona.
Actualment col·labora amb el Casal Tarragoní i l’Agrupació Sardanista Tarragona
Dansa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!