Avui la Núria me’ls ha regalat despre? d’un dels nostres dinars amb el Joan i alguns cops la Laura a casa seva. Converses sobre Robert Graves, Alan Moore i “V de Vendetta” i altres. “La Història dels catalans” la tenia la seva mare a casa i ara que han fet neteja fa cap a casa meva. Els llibres esdevenen aixi camins de paraules que alhora són objectes que omplen espais i els abuiden. Només puc dir que moltes gràcies i estic meravellat de tenir a les mans un tresor bibliogràfic com aquest, un tresor nacional d’aquest pes i mida. Fa bo de llegir, fullejar i mirar en un dia que és l’anterior a la declaració de sobirania d’un tros de la nació catalana, del tros catalunyès que es vol tot però només n’és una part, un tros, un pedaç… i de moment dins de la Unió Europea, la presa de pèl més gran que hem patit com a persones treballadores en el que va de segle XXI…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!