No sóc llibertari però freqüento els ambients llibertaris i celebro sincerament l’orientació nacional catalana que ha pres aquest moviment i que Reus n’hagi estat un dels principals irradiadors d’aquesta línia.
Prendre la paraula
jordimartifont
Llegeixo sovint les cròniques sobre política francesa de Joan-Lluís Lluís a ?El Punt? i aquest estiu l?he decobert com a narrador, primer amb ?El dia de l?ós?, després amb ?Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos? i per acabar amb aquest monument a la imaginació col·lectiva que és el ?Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans?.
Llegeixo sovint les cròniques sobre política francesa de Joan-Lluís Lluís a ?El Punt? i aquest estiu l?he decobert com a narrador, primer amb ?El dia de l?ós?, després amb ?Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos? i per acabar amb aquest monument a la imaginació col·lectiva que és el ?Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans?, un aplec extensísim de llocs petits i grans però tots imaginats per algun autor o autora literaris han situat dintre d?aquest país nostre que no deixa de ser un altre d?aquests llocs imaginaris, els Països Catalans. Hi he descobert llocs i indrets que ni sabia que tenien nom, des de països incerts fins a localitats o regions remotes que algú en algun moment va decidir imaginar i passar al paper. És així com s?eixampla la realitat, ja ho sabeu, sortint dels límits que ella mateixa crea i els conservadors d?esquerra i dreta s?entesten a repetir i a ?conservar?.
I coneguda la persona i el personatge, nascut a Perpinyà el 1963 diu la seva biografia, i navegant per internet, he localitzat una joia d?aquest esperit llibertari català que, com deia en altres articles o aquí mateix, és allò més exportable que tenim els catalans i l?únic que ens fa únics arreu del planeta. Es tracta del Manifest Revulsista Nord-català (http://jppujol.club.fr/CREVULSI.htm), signat a Perpinyà el juny de 1998 per Pascal Comelade, Aleix Renyé i el mateix Joan-Lluís Lluís. El ?Manifest? comença menyspreant aquesta identitat regional framcesa que els habitants de la Catalunya del Nord reben des de l?Estat i aposta immediatament per un marc referencial català de Països Catalans: ?El revisionisme politico-cultural de la région és i serà l’instrument ideològic francès de l’agonia de la nostra malmesa identitat catalana del nord. Perquè creiem que Catalunya Nord -única apel·lació que respecta la dignitat històrica i geogràfica d’aquest territori- és part integrant dels Països Catalans (allò tan oblidat de Salses a Guardamar…). Acte seguit recomanen la lectura de la proclamació de la República per Macià i els escrits del Noi del Sucre; i acaben proclamant la llibertat en la creació: ?Reivindiquem una actitud llibertària de creació sense autocensures, sense vergonyes localistes i sense ajudes ni autoritzacions?.
Sense cap mena de dubte, aquest és un país magnífic, que quan no es mira el fang de les sabates mira enlaire i vola enmig de núvols de llibertat, de lliberat real, és a dir total.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!