Prendre la paraula

La Plataforma per la Llengua trenca els tòpics que aquells que no volen que es parli, s’escrigui i es llegeixi en català estenen per tal de fer-nos creure que la terra és plana. Per què ho fan? Doncs perquè sovint hi ha qui se’ls creu…
Completa l’entrada un cartellet d’aquests que la gent crea per fer córrer per la xarxa i un poema d’Espriu, “Assentiré de grat”, una meravella amb musicació de Mikel Laboa que a mi em fa estremir sempre que el sento o el llegeixo:
“Assentiré de grat, car només se’m donà
d’almoina la riquesa d’un instant
Si podien, però, durar
la llum parada, l’ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt de cada cosa que he estimat !
Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d’albardans,
hem dit els mots que són la sang
d’aquest vell poble que volem salvar.
No queden solcs en l’aigua, cap senyal
de la barca, de l’home, del seu pas.
L’estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se’n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s’esborren a mar.”