Prendre la paraula

Es veu que la policia política -ja ho sabíem però ho constatem- continua més activa que mai. El control de la dissidència i que tots els independentistes ho siguem a l’estil Laporta sembla ser el seu objectiu immediat. Si desplegueu a baix podreu llegir la crònica d’uns fets que no només són indignants per ells mateixos sinó que ho resulten més quan veiem com se les gasten els de la porra amb qui no els fa reverències.
Vaig conèixer l’Eudald Calvo ara fa un any a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. El vaig entrevistar junt amb el Tomàs Sayes per fer unes pàgines centrals al “Catalunya” però finalment vaig perdre l’entrevista enregistrada i no va poder sortir. Em va semblar clar, entenimentat i sobretot amb les idees clares. Si us voleu adherir al manifest “Eudald Lliure!” podeu enviar un missatge a eudaldlliure@gmail.com

Eudald Llibertat !

El passat dia 24 d’agost “una gent estranya” es van presentar a casa l’Eudald, a Argentona. El veïnat, estranyat, trucà a la Policia local sospitant que eren xoriços. Va resultar que eren Mossos d’Esquadra de paisà. Aquests al final van poder contactar amb l’Eudald que estava estudiant i aquest es va dirigir a la comissaria de Mataró per “rebre una carta”, segons havien afirmat els mossos.

La carta va resultar ser un engany i amb traïdoria va ser detingut a la comissaria de Mataró, on passaria 22 hores tancat sense comunicació amb l’exterior, sense saber de què l’acusaven i podent parlar només amb l’advocat: l’acusació era una difusa “associació il·lícita”. Saltaven les alarmes, doncs es dona el fet que Eudald és portaveu de Maulets.

La reacció és immediata malgrat tractar-se de finals d’agost. Fins a 80 persones es solidaritzen amb el company presentant-se a la comissaria a les 20h demanant la llibertat de l’Eudald. Aquesta concentració, totalment espontània, no és ben rebuda pels mossos, que comencen a mentir sistemàticament quan se’ls pregunta sobre l’Eudald: en un inici neguen que el tinguin detingut, després menteixen dient que aquest no vol veure a ningú i que està enfadat amb la seva família i amics, etc. Les mentides, òbviament, no se les va creure ningú i es continuà exigint la llibertat del company.

A les 22h la policia, nerviosa, carrega contra la gent que s’havia concentrat. Els ferits són amics i familiars, que són atacats amb salvatgisme i acarnissament. D’aquesta càrrega en resulta detingut l’Adrià, el germà de l’Eudald. Els mossos l’acusen inicialment de “desordres públics”, però al final l’acusaran “d’atemptat a l’autoritat”, cosa totalment falsa. Les mentides es tornen a succeir, doncs els Mossos treuen una nota on diu que “no han carregat a Mataró”. Després rectificaràn amb una segona nota on diu que “han hagut de dispersar els concentrats”. La realitat és una altra molt diferent

A les 3h de la nit surt l’Adrià de comissaria amb l’acusació sota el braç i tot el cos amb les mostres de les agressions de la policia. A les 6h del matí, l’Eudald és despertat per un mosso d’esquadra que diu ser militant de la Falange de las JONS. L’agent es passa tota la matinada cridant “Arribas” a Espanya i posant la melodia del Cara al sol per provocar el company detingut.

L’endemà a les 12h del matí passa a disposició judicial l’Eudald, on la jutgessa de Mataró li pren declaració. Aquesta dura poc més de 20 minuts, doncs se’n desfà de seguida i envia el procés als Jutjats de Cerdanyola del Vallès on, diuen, s’han comés aquests “delictes”. Les proves del delicte són unes fotografies i alguns videos de molt mala qualitat d’on n’extreuen que apareix l’Eudald amb un megàfon. Única i exclusivament. D’aquí, la policia judicial en conclou que l’Eudald seria el “líder” d’una “associació il·lícita” de nom “moviment estudiantil” i per aquesta raó se li imputa aquest delicte (que pot suposar entre 2 i 4 anys de presó) i els “delictes” de danys i desordres públics, que es justifiquen amb unes pintades que s’haurien fet durant aquelles manifestacions a la UAB. També se li imputa un delicte de lesions a causa que, segons sembla, un ou de pintura hauria impactat sobre un agent de seguretat dels ferrocarrils catalans. Cap d’aquests “delictes” se li imputa directament al company, sinó que la policia addueix que “ell hauria estat el líder i inductor d’aquests delictes”. El títol del plec judicial ho diu tot: “El cas del noi amb megàfon”.

Per més inri, en algunes d’aquestes manifestacions l’Eudald ni tan sols hi era. El punt més hilarant del plec judicial arriba en veure els 5 noms que conformen “l’associació il·lícita”, doncs a banda de l’Eudald, els 4 “subordinats” serien uns nois de Sabadell que l’Eudald no coneix i, segons sembla, poc o res tindrien a veure amb el moviment estudiantil i les manifestacions amb les quals els relacionen.

Tornen els grisos (si és que mai havien marxat, clar) amb la seva capacitat inventiva per organitzar pel·lícules de por com aquesta. El plec judicial podria fer-nos riure de cap a peus, doncs és ple de grolleries en contra el què nosaltres entendríem com a “país democràtic i just”. El problema és que la Fiscalia pot arribar a demanar fins a 12 anys de presó per aquests “delictes”, doncs “associació il·lícita” és un delicte que s’aplica per condemnar bandes organitzades de carteristes, bandes de tràfic d’armes i drogues, etc. El cas de l’Eudald no el podem desvincular del context polític en què ens trobem, doncs el recent ascens del discurs independentista és molt mal vist en certs ambients i cal tallar-lo d’arrel amb la criminalització d’aquests que ho fan possible i creant por als qui sortim al carrer per reclamar la llibertat del nostre país. Hem de demostrar una vegada més unitat d’acció i solidaritat entre nosaltres.

Si això és un delicte, tots som delinqüents !

Prou impunitat dels Mossos d’Esquadra, volem explicacions !

Prou persecució a l’independentisme, Eudald llibertat !

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!