Prendre la paraula

Fa unes setmanes, vam ser al País Basc una colla de catalans i catalanes convidats per una colla de basques i bascos que volien tirar endavant un procés de desobediència independentista inspirat en part en les consultes sobre la independència que la majoria de localitats de les quatre províncies catalunyeses vam fer fa uns mesos. A mi em va tocar fer una xerrada al Koldo Mitxelena, un espai cultural a Donosti impressionant, junt amb Josep Manel Ximenis, per explicar-hi el procés independentista dels Països Catalans, la confluència entre l’esquerra independentista i els moviments socials en àmplies trobades d’unitat popular, etc.; ah, i el procés de consultes sobre la independència inaugurat a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, que va explicar a fons Ximenis.(Continua)

Divendres passat, 10 de maig, el ple de l’Ajuntament d’Etxarri Aranatz va aprovar que celebrarà una consulta popular per preguntar a la gent de la localitat el següent: “Vostè està d’acord que Etxarri Aranatz com a municipi d’Euskal Herria formi part d’un nou estat independent a Europa?” L’acord s’ha adoptat seguint la Llei Foral 27/2002 que regula les consultes populars en l’àmbit de Navarra i hi van votar a favor sis regidors de Bildu i NaBai i un en contra, del PP. És el primer cop que un municipi basc opta per desobeir l’Estat donant la veu als seus ciutadans i les seves ciutadanes per tal que decideixin si volen continuar sent espanyols o volen optar per ser bascos.

En un lloc on això pot esdevenir un problema com els Països Catalans, aquesta seria una postura completament lògica i defensable però desgraciadament no ha estat així en tots els llocs on s’ha plantejat. Ni tan sols entre la gent que parla sovint de desobediència, democràcia i altres paraules ben sonants. No estic d’acord amb les preguntes i en alguns casos no sé ben bé què hauria votat quan a la pregunta sobre el nou estat s’hi afegia si volíem ser la Unió Europea, bàsicament perquè sé i tinc clar que jo no ho vull ser, ni un dia més. Alhora, però, tinc clar que aquest és un dels exercicis democràtics més interessants dels nascuts en aquest país al llarg de tot el present segle i el passat, no el que més però sí un dels que més. I per tant una porta oberta poc explorada però molt prometedora si la transitéssim sense por i sense manies. Al País Basc, alguns se n’han adonat i aquí, als Països Catalans seria hora ja que ho veiéssim i aprenguéssim a empoderar-nos no només els convençuts sinó totes i tots, sense manies i sense límits.

I ja que hi som posats decidíssim si volem o o exèrcit, si volem o no continuar sent espoliats per la Unió Europea, si volem o no decidir sobre tot, si volem o no tenir presons, si volem o no tenir transgènics, si volem o no esdevenir subjectes o objectes. Més que res perquè ens hi va tot i alguns cops sembla com si no anés amb nosaltres… I hi va, totalment.