Prendre la paraula

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Fa uns mesos que amb uns
quants músics estem preparant una versió de “L’Odissea” passada pel
sedàs d’una de les obres literàries més rupturistes de la literatura catalana
dels setanta. Però no parlaré d’això ara que fins al maig hi ha temps per
fer-ho. El cas és que aquest atreviment m’ha portat a revisitar 
“L’Odissea” en uns quants formats. Que si “La mirada
d’Ulisses”, que si l'”Odisseu” de Bartra, que si
“L’Odissea” traduïda per Riba… Parlant-ne amb el Jordi Cairol a la
feina, em va passar fa dos dies “O Brother”, una pel·lícula que jo
desconeixia dels germans Cohen. L’acabo de veure i realment, és molt i
molt bona.

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Els Cohen situen les aventures d’Ulisses al Mississipi, però no al de Mark
Twain sinó al de Faulkner, a la foscor d’un indret lluminós on les obsessions
esdevenen malaltisses i el fanatisme religiós és l’amo. Malgrat això, el film no
és obsessiu, sinó tot el contrari. Es tracta d’una comèdia que explica la
fugida de la presó d’uns homes que busquen els diners que un d’ells va robar
d’un furgó blindat i l’argument es basa en cada un dels episodis que viuen ells
tres i algun altre de camí cap a la ciutat de qui va atracar el furgó. Al final
no hi ha furgó ni res semblant, tot i que o us esguerro la guitarra si us
l’explico perquè, tal com als viatges d’Ulisses l’important no és el final sinó
el viatge. Les sirenes els atrapen amb la seva voluptuositat, Polifem és un
venedor de bíblies, Posseidó és un xèrif obsessionat amb la captura dels
fugitius… Una interpretació realment magistral de l’obra d’Homer que no es
queda aquí, ja que constantment el sud dels EUA, el sud àrid i fanàtic de
Faulkner ésescenari i protagonista…