L’editorial El Jonc publica el volum de i sobre el Noi del Suce 

El llibre es pot considerar un autèntic esdeveniment en el

Tenim cada cop més llibres en format d’assaig, de novel·la i del que convingui que mostren les mil i una cares fosques de la revolució anarquista que va viure Catalunya el 1936, però l’obra constructiva d’aquesta mateixa revolució i del moviment que l’alimentà ha desaparegut de les prestatgeries de les nostres llibreries, almenys en català. No hi tenim llibres sobre Joan Peiró, ni sobre Josep Llunas o Anselmo Lorenzo, ni sobre Teresa Mañé o Joan Montseny, ni sobre Garcia Oliver o Durruti, ni una història general de la CNT des d’un punt vista històric rigorós, ni…, unes llacunes que no s’entenen en un racó de món on dia sí i dia també no es deixa mai de parlar de memòria històrica.

“Escola de Rebel·lia” ve a cobrir un forat bibliogràfic que començava a fer-se incomprensible després que les obres que s’han escrit sobre Seguí passessin a ser només material per a llibreries de vell. És ja impossible trobar “Salvador Seguí, escrits”, d’Isidre Molas; “Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre’” de Manuel Cruells; o “Salvador Seguí: el Noi del Sucre. Materials per a una biografia” de Josep M. Huertas Claveria. Aquestes eren les obres dedicades exclusivament a Seguí, tot i que també se’n poden trobar llargues referències en moltes altres, entre les quals destacaria “El sindicalisme a Barcelona. 1916-1923” (1965) d’Albert Balcells, i “Apòstols i mercaders” de Pere Foix, publicada a l’exili mexicà el 1957. Cap de totes aquestes obres, però, no la podem considerar una biografia completa o definitiva de qui va ser el líder indiscutible, tot i que molt discutit, de la Catalunya del seu temps i en bona part de tots els obrers dels pobles de l’Estat espanyol.
 Salvador Seguí
 El terrorista que va matar el Noi del Sucre va ser pagat amb diners de la patronal Foment del Treball a través del Sindicat Lliure, l’organització que els empresaris de començament del segle XX van crear per fer front a la més gran organització obrera de la historia dels Països Catalans i d’Europa, la Confederació Nacional del Treball. El 10 de març de 1923, al carrer de la Cadena, avui cantonada amb Rambla del Raval, sota l’indret on ara hi ha una plaça que ho recorda, moria Salvador Seguí, víctima d’un atemptat. Havia nascut el 1887 a Lleida o a Tornabous, no està massa clar, però de molt petit els seus pares van establir-se a la capital catalana, on el Noi del Sucre s’integraria ben aviat a les lluites socials i sindicals (la diferència no existia en aquell moment). Així, el 1908 participava en la Solidaritat Obrera, tant en el moviment com després en la fundació de la confederació de sindicats. La seva tasca va ser destacada des del començament tot i que no seria fins als anys 1910 i 1911, amb la creació de la CNT, que hi desenvoluparia el seu lideratge. El Noi del Sucre desenvolupà una important feina propagandística i organitzativa, participant en diversos conflictes socials i laborals com la vaga general de 1915 o la més coneguda vaga de la Canadenca el 1919. Un any abans, Seguí fou escollit secretari general de la Confederació Regional de Catalunya i entre el 1918 i el 1920 fou empresonat i sofrí el primer intent d’atemptat. Arran de l’onada repressiva desplegada pel governador civil de Barcelona, Martínez Anido, el 1920 Seguí tornà a ésser detingut i desterrat a Maó i un cop retornà a Barcelona la seva incansable activitat propagandística i militant fins que fou assassinat el març de 1923, tot just dos anys després de l’assassinat del seu company Francesc Layret.
 

La novel·la curta ‘Escola de rebel·lia”

 Fins ara, teníem l’oportunitat d’apropar-nos a l’obra de ficció del Noi del Sucre a partir de l’edició del text original castellà que havia estat reeditat per la Confederció General del Treball estatal sobre una idea de la Secció Sindical de CGT a l’empresa CLH en col·laboració de la Fundació Salvador Seguí. Es tracta d’una edició difícil de trobar fora dels locals de la CGT ja que no va sortir a la venda en llibreries. La que tenim ara editada pel Jonc i traduïda per Pau Juvillà és la primera edició en català d’aquesta obra.

La novel·la de Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, alhora que ens serveix per entendre una de les eins que des de les files anarquistes s’utilitzarà per crear exemples i formes de vida imitables entre les classes populars: les novel·les curtes amb protagonistes obrers i lluitadors socials de molt divers tipus. Serà en aquest gènere on destacarà la feina de la família Montseny-Mañé, editors del setmanari teòric anarquista “La Revista Blanca” però també de la col·lecció de novel·letes setmanals “La Novela Ideal”, un autèntic fenomen de supervendes de l’època, on començarà a publicar la seva pròpia filla, Frederica Montseny.

A “Escola de rebel·lia”, Seguí ens explica la formació d’un obrer andalús, Antono Pérez Maldonado, que arriba a Barcelona a treballar i a poc a poc es va introduint en els circuits militants, passa per la presó, rep la influència dels ambients llibertaris i sindicalistes i a poc a poc va prenent el camí que el converteix en lluitador social. Hi trobem l’aprenentatge amorós, la seva lluita a la feina i la repressió, la solidaritat i el pas a l’home d’acció, una trajectòria vital que feien molts dels obrers catalans de l’època i que Seguí coneixia a la perfecció. La importància del text no és tant pels seus valors literaris, més aviat limitats, sinó pel fet que suposa un dibuix clar i amb ànim didàctic de la presa de consciència que recorrien bona part dels obrers catalans del moment, feta des de l’optica de qui en va ser un dels principals líders.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!