Prendre la paraula
jordimartifont
Bé, resumidament, no hi havia tanta diferència. Entre uns que es diuen independentistes i d’esquerres i uns que es deien nacionalistes i de centre (o sobiranistes, ara). Ja ho sabíem però cal repetir-ho quan la realitat ens dóna la raó. Suport a la “Llei de país” (de dretes) més àmpliament rebutjada dels darrers anys (la LEC) que lliura l’escola pública als empresaris de diverses fundacions i obre la porta a finançar amb diners públics els centres de l’Opus Dei; i el “sí” a un finançament per a les quatre províncies que no segueix ni tan sols l’Estatut que van dir que rebutjaven. I el Carretero esperarà quatre dies més per entrar a CiU, a veure si se li sumen més dissidents d’erc, ara que el Colom diu que els de Madí són independentistes. Quin fart de riure de país, quin fart de riure d’Esquerra. Tanta centralitat, tanta moderació, tant “som un partit de govern”… al final només hi quedaran les corbates. I aquestes, ja se sap, caduquen en quatre dies. Em sap greu pels amics que hi tinc però s’ha acabat el bròquil, definitivament.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em pots dir d’on treus això d’en Carretero, si us plau? A Reagrupament som ja 2.000 associats en 2 mesos i ens presentarem a les eleccions del 2010 amb un programa ben clar: independència i regeneració democràtica, uns objectius que són als antípodes de CiU i de la resta de partits. Si no has trobat res real a retreure a en Carretero (cosa que ja és significativa), no t’inventis coses, si us plau.