Prendre la paraula

(Una entrevista feta per Manel Ros al voltant de les eleccions, suposo que l’última, publicada a En Lluita)

Per Manel Ros. Jordi Martí Font va ser cap de llista de la CUP-AE per Tarragona. Però sobretot, aquest filòleg, escriptor i periodista, és un membre destacat dels moviment socials tarragonins, així com del moviment llibertari. Membre de la CUP i del sindicat CGT, ens parla en aquesta entrevista dels reptes de la CUP-AE un cop ha entrat al Parlament.

Que ha aportat aquesta candidatura a la província de Tarragona?
Doncs ha contribuït a interrelacionar lluitadors i lluitadores que tot i ser tan a prop molts cops o ens desconeixíem o bé no ens teníem prou confiança. Els tres àmbits de la “província” (Terres de l’Ebre, Camp i Baix Penedès) han estat molt autònoms però alhora ben relacionats per la feina de molta gent. (Continua)

Amb total normalitat. Coneixent el nostre passat potser més desconegut però també propi i no tenint por de les paraules ni de les realitats. Ni sóc l’únic ni resulta estrany. És molt més estrany ser neoliberal i demanar el rescat de la banca privada per part de l’Estat i cada dia ho sentim i ho veiem com la cosa més natural.

Us ha sorprès la campanya que s’ha dut a terme a nivell de magnitud i d’implicació de la gent?
Molt favorablement sí. Però és lògic si ens mirem una mica això que la Lu Quintero deia en la seva entrevista a “Cop de CUP”: “Som codi obert…”, tenia tota la raó.

Que creus que és el més positiu de tot el que les CUP ha aconseguit fins ara?
Interrelacionar gent, fer visible que és possible l’enfrontament en tots els àmbits, inclòs el que té el poder com a més propi. Aquest és un dels grans reptes.

Quin són els reptes de la CUP ara que estem al Parlament?
Portar les lluites que vulguis ser-hi al Parlament, fer evidents que hi ha alternatives i ja hi ha qui les fa, aixecar les catifes que el sistema sempre té a punt per amagar la merda i no ser assimilats alhora que no caure en l’autoreferencialitat.

Creus que el procés d’unitat amb altres sectors de l’esquerra pot anar més enllà del 25N?
Jo no crec en unitats de despatx ni en unitats de programa. Crec, això sí, en confluències i barreges i aquestes passen inexcusablement pel carrer. I al carrer hi som moltes més de les que ara estem en algunes de les esquerres de què parlem. O sigui que el procés és obert però repeteixo, no per unir papers o sigles, banderetes o cares, sinó lluites i persones.

Pots llegir el blog de Jordi Martí Font http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69

—-

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita