Prendre la paraula

(Fa uns mesos, Guille Gras em va entrevistar per a un treball per a la seva universitat. Ara ha penjat aquella entrevista en el bloc dels alumnes El Brou de la Ciutadella…)

L’entrevista

Jordi Martí i Font. Llicenciat en Filologia catalana per la URiV i amb un màster en Crítica Literària i Llengua i Literatura Catalanes. Vinculat a l’anarcosindicalisme i als moviments socials i d’esquerres del Camp de Tarragona, encapçalà l’any 2012 la llista de la CUP per a la circumscripció de Tarragona.

Les CUP són una nova forma de representació política?

La intenció no és representar, sinó portar. És bastant diferent, encara que sigui conceptual. No és un model representatiu com podria ser qualsevol altre organització política, sinó que és, bàsicament, un model d’intervenció. Per exemple, les compareixences al Parlament, sempre que és imprescindible les fan els parlamentaris de la CUP, però si no és així, qualsevol persona que estigui lluitant en un àmbit concret és qui acaba parlant. Quan es compareix a parlar sobre el tema de Palestina, no en parlen els 3 representants de la CUP, sinó una associació de suport al poble palestí, què és qui més exactament aporten lo que pensa la CUP en general. A nivell teòric segurament si és un òrgan representatiu diferent, però no parteix del fet de representar, sinó d’intervindre. (Continua)

Si, tot i que legalment, ara existeix la CUP. Cada una de les CUP té plena autonomia, i quan dic autonomia, vull dir autonomia de veritat. La CUP parteix absolutament de l’assemblea municipal, i en algun lloc del barri. Aquesta assemblea municipal té plena autonomia per a fer el que vulgui. Evidentment concordem amb una sèrie de pensaments, però no han sigut estructurats des de a dalt, i desprès la gent s’hi ha anat afegint, sinó que hi ha una construcció. Si que hi ha 3 principis que són Independència, Països Catalans i Socialisme però si algú s’atreveix a explicar que vol dir cadascuna d’aquestes coses que vingui i ho faci, perquè són termes en construcció.

No és l’estructura clàssica de l’esquerra independentista, concebuda l’any 69 que s’ha anat reproduint, reproduint i reproduint en diversos canvis sinó que és una estructura molt més dinàmica, de canvi constant. Cada una de les assemblees locals està estructurada si pot en la comarcal, i desprès en una territorial però tot i així hi ha moltes formes d’intervenció diferents. Si ets ecologista i ets de Tarragona, pots ser del grup de treball sobre ecologisme i encabat participes directament dintre de la part d’aquest pensament o aquesta acció a nivell de Parlament.

Tot i que ara t’estic parlant com si el Parlament fos lo màxim, però el Parlament no importa per a res, lo que importa és tota l’altre estructura, que si que està accedint a àmbits de poder i s’està utilitzant de forma diferent.

Quines formes utilitza la CUP per apropar l’àmbit civil a l’àmbit públic, de forma participativa?

Bàsicament dels moviments socials s’està creant moltes alternatives que són possibles i reals, si hi han possibilitats d’aplicar-les, s’apliquen. Exemples, doncs Arenys de Munt. Té l’Ajuntament la CUP, amb un pacte amb Convergència però aplicant un programa de la CUP. S’hi està aplicant la municipalització de l’aigua. És l’únic municipi dels països catalans que ha municipalitzat l’aigua en els últimes deu anys. El que s’està fent ara precisament és privatitzar-la. Allà s’ha municipalitzat i s’ha intentat que les empreses que porten coses públiques, enlloc de privatitzar-les, es municipalitzin i es cooperativitzin. Per exemple creant cooperatives de gestió dels residus municipals.

Per altra banda, els moviments socials dintre del Parlament, com les compareixences de les detencions relacionades amb la vaga general. Han sortit al Parlament a explicar-les aquelles mateixes persones que han sigut detingudes. No fem d’intermediaris entre el carrer i lo públic. Encara que no siguin de la CUP, que no importa que ho siguin forma part del que anomenem, unitat popular. La unió de tots i totes les que lluiten contra el sistema global, però creant alternatives, constantment. Tot i que el Pujol i la seva gent diguin que són de la cultura del no, sabem perfectament que som de la cultura del si, que construeix constantment coses. Això no ho està fent Convergència ni Esquerra Republicana desgraciadament, sinó la gent que ve dels moviments populars. Agafa les alternatives i les porta a l’àmbit de gestió.

No és una gestió “enrotllada” sinó un model transformador. Els ens bàsics no es poden privatitzar de cap de les maneres ni són mercaderies. Una gestió dels béns naturals i del bé públic que no es mercantilitza.

La CUP té unes característiques pròpies front a la resta de partits, com la falta de líders, de jerarquia o la plena capacitat de la militància, tenint el factor assemblea com a factor mobilitzador del partit?

Hi ha algun altre cos, com Esquerra Republicana, que ha mantingut una estructura bastant assembleària, no al 100%. Però com que la CUP parteix des de l’àmbit municipal, no existeix una estructura sobre el que pensa la CUP a nivell nacional. S’ha creat un programa per anar a les eleccions, perquè a l’Assemblea extraordinària de Molins de Rei es va decidir anar-hi, i s’ha creat a partir de l’agregació d’un munt de coses que s’estaven fent. S’ha anat sumant, sumant i sumant i s’ha fet un programa immens, però són tot coses que s’estan portant a la pràctica en algun lloc, plantejant-la col·lectius de l’àmbit proper.

La assemblea és bàsica, en tots els àmbits, i sobretot decisòria. Perquè hi han moltes assemblees per a triar el líder de les properes eleccions, però en aquest cas és absurd, perquè si no estiguessin el David Fernàndez, el Quim Arrufat i la Isabel Vallet, no passaria absolutament res, perquè hi ha 100 persones més que poden ocupar el mateix lloc. No són líders amb un sentit clàssic del que tenim, més encara tenim una norma que diu que no es pot repetir com a parlamentari, norma d’higiene democràtica bàsica i que es va aprovar precisament per això, per a que no es crees aquesta casta que es va blindant ella mateixa per acabar convertint-se en qui ho manega tot.

El fet d’entrar al Parlament pot acabar passant factura a la CUP, per exemple oligarquitzant-se?

Podria ser. De moment hi ha sector que diuen que això ja va passar a partir de l’acordat a l’Assemblea Nacional d’Olot. Jo crec que no és així, i si es va aprovar quelcom, no s’està aplicant. A l’assemblea hi pot participar qualsevol militant, i el més interessant de tot, no militants.

No ha passat això, en gran part suposo, perquè molta de la gent que som dintre tenim un odi terrible a les estructures jerarquitzades i n’hem vist un munt que els hi ha passat això, com a procés històric. La CUP parteix d’un procés molt interessant, què és el rebuig total a la transició. Era un pensament minoritari que avui està molt estès. Partim també d’un rebuig a la UE tal i com està concebuda, com a estructura de capbaix per a controlar econòmicament la major part d’estats integrats. Aquestes dues coses diferencien moltíssim la por que tenim respecte a les jerarquies, com li pot haver passat, sense anar més lluny a CCOO. Que parteix com una estructura assembleari i ara  està totalment jerarquitzada on passen coses tant lamentables com que un tècnic de l’organització dintre de la Comissió de Pensions acorda proposar que es baixin les pensions i que no es regulin a partir de l’IPC, salvatjades d’aquest tipus que només passen quan algú ha perdut la noció de qui està representant i a més a més no té cap interès en mantenir aquest lligam.

Estem alliçonats d’experiències pròpies i properes, històriques i recents, que són molt rebutjades, ara per ara ens estem mantenint. Això no vol dir que la cosa no es descontroli, però ara per ara es manté. Per això mateix molts ens hi mantenim, sinó no hi seríem.