Prendre la paraula

El 22 de febrer, ahir, feia 77 anys que la CNT de Catalunya va decidir treure al carrer el seu primer diari en català. Era la primera publicació orgànicca de l’anarcosindicat que s’escrivia en aquesta llengua i portava per nom “Catalunya”. Avuies continua publicant. La publicació, convertida avui en revuista mensual òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya i amb el nom de “Papers”, òrgan d’expressió de la CGT de Balears, és una de les publicacions en català amb una vida més llarga interronpuda i represa en vuit etapes diferents.

Va néixer com a diari de la nit, per complementar l’edició de la “Soli”, el gran periòdic confederal que la CNT de Catalunya publicava en castellà, i en aquestes diferents etapes ha tingut periodicitats diverses i sentits també diferents. L’actual etapa és una de les més obertes a nivell d’autors que hi publiquen amb una obertura de compàs immensa. Ho vam aconseguir gràcies a la majoria dels sindicats de la CGT de Catalunya que van decidir que així fos congrés rere congrés, davant d’una minoria que pretenia que la publicació fos interna, pràcticament només parlés de CGT i estigués escrita també en castellà.

Jo en vaig corrdinar l’edició durant uns anys esgotadors en què la feina de la seva edició ocupava la major part del meu temps fora de la feina retribuïda i ara ho fa el Joan Rosich, tot i que abans també n’havien estat directors, Joan Peiró i Ramon Barnils. Felicitats “Catalunya”, felicitats “Papers” i no afluixem que les idees i les paraules són poderoses i el paper imprès també.