Prendre la paraula
jordimartifont
10 de gener de 2010
3 comentaris
D”Utopia’ ja en teníem una traducció al català
Avui m’he quedat una mica parat davant del quiosc en llegir la portada de la revista “Presència” d’aquesta setmana. “Presència” és una revista que fa de suplement d’una colla de diaris en català i que continua resultant de lectura molt interessant i instructiva; un suplement més que excel·lent que avui, a més amés inclou una entrevista a Toni Mollà que és, com tot el que fa aquest home, molt entretinguda de llegir. El títol de la portada deia “La ‘Utopia’ en català. Primera traducció en cent anys de l’obra de Thomas More“. Sona contundent i ens n’hem d’alegrar però no és cert. Sí que és la primera traducció directa del llatí al català però jo recordava, i quan he arribat a casa ho he constatat, que “Utopia” jo l’havia llegit en català.
I així era. L’obra Va ser publicada l’any 1988 per La Llar del Llibre, dins la col·lecció Nova Terra, en una versió catalana de Joan Valls amb notes d’Emilio Garcia Estébanez i un estudi preliminar d’Antonio Poch. Tot i que la seva traducció va rebre una subvenció del Servei del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de dalt, no queda clar de quina llengua a quina llengua es va traduir tot i que les notes i el pròleg sí que queda clar que van ser publicats en castellà per l’editorial Tecnos i per tant es va fer la traducció al català des d’aquesta llengua.
Això no resta cap mèrit al Joan Manuel del Pozo que és qui fa la traducció, el pròleg i les notes a aquesta edició d’“Utopia” per a l’editorial Accent, una bona oportunitat per rellegir o remirar, com a mínim, aquest clàssic humanista que malgrat la distància amb el nostre món i les nostres “utopies” manté molts punts de meditació que continuen vius i omplint-nos d’interrogants.
I així era. L’obra Va ser publicada l’any 1988 per La Llar del Llibre, dins la col·lecció Nova Terra, en una versió catalana de Joan Valls amb notes d’Emilio Garcia Estébanez i un estudi preliminar d’Antonio Poch. Tot i que la seva traducció va rebre una subvenció del Servei del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de dalt, no queda clar de quina llengua a quina llengua es va traduir tot i que les notes i el pròleg sí que queda clar que van ser publicats en castellà per l’editorial Tecnos i per tant es va fer la traducció al català des d’aquesta llengua.
Això no resta cap mèrit al Joan Manuel del Pozo que és qui fa la traducció, el pròleg i les notes a aquesta edició d’“Utopia” per a l’editorial Accent, una bona oportunitat per rellegir o remirar, com a mínim, aquest clàssic humanista que malgrat la distància amb el nostre món i les nostres “utopies” manté molts punts de meditació que continuen vius i omplint-nos d’interrogants.
Arxiu adjunt: Reportatge del Presència d’avui
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això és una relliscada, olt pitjor ha estat el que s’ha dit després de la nova traducció de l’obra de Proust al català. Com saps molt bé, Vidal Alcover i la Capmany van fer-ne una traducció. Ara n’ha sortit una altra. Res a dir? Sí: mira: http://cultura.e-noticies.cat/proust-mes-accessible-que-mai-35976.html. Després de dir que en la Vidal hi havia molts mallorquinismes es diu que “a partir d’ara es pot llegir en català gràcies…”. No és una única “relliscada”: n’hi ha hagut més. Mira, al Canal 33 http://www.tv3.cat/videos/1845859 (minut 15.30 aprox): “
En català hi ha molt poca cosa traduïda… Hi han coses en mallorquí,
curiosament, que això es[tà bé]… , però, en català…, hi ha algunes
coses, però molt poques…”
Altres opinions, almenys!, sí que han afirmat la catalanitat de la traducció de Vidal (la d’Eva piquer a l’Avui o la de l’Alex Susanna al Punt) però han manifestat la comoditat amb què finalment podrà ser llegida, adaptada al català malanomenat central