L’acte es basa en una selecció de textos del Llibre del Fets que ha dut a terme l’escriptor Magí Sunyer. Les persones encarregades de donar veu a aquesta selecció són socis de l’Apellc i companys del Departament de Filologia Catalana de la URV del mateix Josep M. Pujol: M. Remei Barberà, Anna Domingo, Pere Farrando, Biel Ferrer, Jordi Ginebra, Adam Manyé, Jordi Martí Font, Pep Martorell, Pere Navarro, Marina Navàs, Ester Olivé, Carme Oriol, Montserrat Palau, Maria Rofes, Emili Samper, Agnès Toda i Sílvia Veà. Durant la lectura, també s’aniran projectant imatges del Llibre del Fets i del professor Josep M. Pujol. (Continua)
Com va dir Antoni Veciana, amb motiu del seu traspàs: «Crec que cap dels que hem estat deixebles seus hem maleït haver estudiat Filologia Catalana, malgrat les poques perspectives laborals que això ens ha comportat, pel privilegi d’haver pogut assistir a les seves classes. A ell devem dotzenes de coneixements que han quedat ben gravats dins nostre. Ens va fer entendre que els homes i les dones de l’edat mitjana no eren tan diferents dels d’avui dia: les mares posaven als seus fills noms de moda com Rotllà de la mateixa manera que ara s’inscriuen xiquetes amb el nom de Shakira. Ens va fer descobrir que els trobadors com Guillem de Berguedà tenien els mateixos apetits i fúries, o fins i tot més, que naltros mateixos. Vam entendre que la tipografia d’un text també ens explicava coses. Vam entendre que el folklore no era una joia que calia guardar en una caixa forta, sinó que sempre havia estat una eina, i les eines són per a fer-les servir, d’acord amb les necessitats de cada època. Ell ha estat el major estudiós sobre les llegendes urbanes, una de les mostres de folklore més vives de la nostra època.»
I és que, com el mateix Magí Sunyer, escriptor, professor i amic de Josep M. Pujol, va dir en conèixer la seva pèrdua: «De formació medievalista, es va doctorar en filologia catalana amb una tesi sobre el Llibre dels Fets de Jaume el Conqueridor i ha obert noves perspectives a la nostra cultura amb llibres, articles, edicions i projectes col·lectius en camps aparentment allunyats com l’ortotipografia —va ser professor de disseny del llibre a l’escola Eina i els manuals que sobre aquestes matèries va escriure amb Joan Solà van esdevenir immediatament llibres de referència— i els estudis sobre folklore català, i en particular sobre rondallística, que ha modernitzat i internacionalitzat amb l’aplicació dels criteris contemporanis més avançats. Atent a les possibilitats de les noves tecnologies, ha impulsat la confecció de bases de dades sobre folklore, pulcrament dissenyades, consultables a internet. D’una gran generositat com a home i com a intel·lectual, irònic, elegant i lapidari, detestava l’obvietat i va gaudir amb entusiasme, sempre que li va ser permès, dels plaers de l’intel·lecte i dels sentits. Catalanista, esquerrà i laic, ha presidit l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) des de la seva fundació. Ha mort sense tastar el plaer que li hauria proporcionat la independència dels Països Catalans.»
Per tot plegat, es feia indispensable que l’associació que presidí durant deu anys li oferís un acte d’homenatge com el que es durà a terme el dia 11 d’abril de la mà de lectors que s’han ofert voluntàriament per honorar la memòria de qui tant va fer per la llengua i la literatura catalanes.
Arxiu adjunt: Targetó de l’Homenatge
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!