Un poema que vaig presentar a la Nit de la Poesia de Tarragona de fa anys.
Dalt del Balcó,
miren badocs.
Dalt del Balcó,
passen els cotxes
-darrer model?
i prestacions…
Vés que vomito!
Dalt del balcó,
llueixen joies.
Dalt del Balcó
somien ser
més res que els altres
i guanyar molt…
Dalt del Balcó,
passa la vida,
hi ha un suïcida
que tot s?ho mira,
i fagocita
tota la guita,
primer vomita…
-Estava boig!
-O bé malalt.
-Tot ho tenia…
-I un bon treball
-Ja ve la urbana!
-I una ambulància.
I mentre parlen
i rumoregen,
els benpensants.
Sempre t?oblides
tu que aquests dies,
a poc a poc,
et van passant.
Si no corres
i t’hi agafes,
la rebregues,
i te la menges
per fer-la teva,
per ella sola
no val ni res.
Dalt del Balcó,
miren badocs.
Dalt del Balcó,
passen els cotxes
-darrer model?
i prestacions…
Vés que vomito!
Dalt del balcó,
llueixen joies.
Dalt del Balcó
somien ser
més res que els altres
i guanyar molt…
Res no es pot tindre
dalt del Balcó,
res de valor
que els seus diners
puguin comprar.
Dalt del Balcó
Hi ha un suïcida,
ja s’ha tirat.
I ja en van dos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!