Prendre la paraula
jordimartifont
17 de juny de 2011
1 comentari
Contra la persecució i criminalització de la democràcia. En suport a la dignitat de la indignació
Avui m’he adherit a aquest manifest. Us hi podeu adherir enviant un correu a suportindignats@gmail.com Ens cal escriure sense parar del que ha passat, per tal que la colla de les mentides no acabi fent pensar que la cosa més terrible del dimecres van ser els petits incidents violents, que jo rebutjo, i no la violència estructural del Parlament de les multinacionals i les empreses de renting que aprovà un pressupost que han escrit banquers i multinacionals.
Les
protestes col·lectives viscudes al llarg d’aquests últims mesos, encarnades en
el moviment 15-M, les acampades i les mobilitzacions contra les retallades
socials, són una mostra del profund malestar davant del perill de ruptura
social que estem vivint en aquests moments. En una societat on l’exclusió
social, la precarietat, l’atur i la pèrdua de drets són una realitat creixent,
la política desenvolupada des de les nostres institucions ha desplaçat el
centre d’atenció de les mesures per crear ocupació i protegir els més afectats
per la crisi al debat sobre el dèficit públic. Un debat prenyat d’un fort dèficit
democràtic, imposat des d’instàncies no democràtiques i que pretén aprofundir
en un nou model de societat marcat per la falta d’equitat i justícia social. A
casa nostra, les dues eines més evidents d’aquest procés són en aquests moments
la Llei de Pressupostos
i la Llei
Òmnibus impulsades pel govern de CiU. Dues lleis no referendades en cap
programa electoral ni per cap procés de negociació previ.
protestes col·lectives viscudes al llarg d’aquests últims mesos, encarnades en
el moviment 15-M, les acampades i les mobilitzacions contra les retallades
socials, són una mostra del profund malestar davant del perill de ruptura
social que estem vivint en aquests moments. En una societat on l’exclusió
social, la precarietat, l’atur i la pèrdua de drets són una realitat creixent,
la política desenvolupada des de les nostres institucions ha desplaçat el
centre d’atenció de les mesures per crear ocupació i protegir els més afectats
per la crisi al debat sobre el dèficit públic. Un debat prenyat d’un fort dèficit
democràtic, imposat des d’instàncies no democràtiques i que pretén aprofundir
en un nou model de societat marcat per la falta d’equitat i justícia social. A
casa nostra, les dues eines més evidents d’aquest procés són en aquests moments
la Llei de Pressupostos
i la Llei
Òmnibus impulsades pel govern de CiU. Dues lleis no referendades en cap
programa electoral ni per cap procés de negociació previ.
El
malestar està en la base de la protesta social; la creativitat i la generositat
és el que li ha donat forma i contingut, i l’actuació pacífica pròpia de la
desobediència civil n’ha estat el signe d’identitat més clar. La reacció
enfront d’aquesta protesta per part de mitjans i polítics s’ha caracteritzat
primer per la sorpresa, en la mesura que no l’entenien; després per la
preocupació, en la mesura que els impugnava, seguida per la repressió més
descarnada, en la mesura que no l’acceptaven, i ara, finalment, per la criminalització.
Assistim en aquest últim sentit, a partir d’uns incidents totalment condemnables,
a l’estigmatització política d’una protesta que ha assenyalat els principals
problemes del nostre país fora dels consensos polítics i mediàtics imperants.
En la mesura que les institucions representatives obeeixen els dictats fets des
d’institucions que la població no ha triat (com el FMI, els mercats financers i
les agències de ràting), la democràcia es buida de contingut a ulls d’una part
creixent de la població; en la mesura que les protestes socials pacífiques
reclamen un retorn a la sobirania dels ciutadans i ciutadanes, aquestes
protestes prenen una clara dimensió de defensa de la democràcia. No a
l’inrevés.
Els
firmants d’aquest manifest condemnem en aquest sentit la criminalització
mediàtica i política que pren la part pel tot i que es realitza des de la
pretensió de transformació social més radical que ha viscut el nostre país des
de l’inici de la democràcia, així com saludem la capacitat de resposta que està
mostrant una part creixent de la població. Una criminalització que esdevé discurs
d’amenaça contra ciutadans pacífics i contra aquells que, com l’Arcadi
Oliveres, els donen suport. La protesta i la revolta han estat bases
constitutives de la conquesta de les nostres llibertats; la seva
criminalització i persecució només poden ser el pròleg de la seva pèrdua.
malestar està en la base de la protesta social; la creativitat i la generositat
és el que li ha donat forma i contingut, i l’actuació pacífica pròpia de la
desobediència civil n’ha estat el signe d’identitat més clar. La reacció
enfront d’aquesta protesta per part de mitjans i polítics s’ha caracteritzat
primer per la sorpresa, en la mesura que no l’entenien; després per la
preocupació, en la mesura que els impugnava, seguida per la repressió més
descarnada, en la mesura que no l’acceptaven, i ara, finalment, per la criminalització.
Assistim en aquest últim sentit, a partir d’uns incidents totalment condemnables,
a l’estigmatització política d’una protesta que ha assenyalat els principals
problemes del nostre país fora dels consensos polítics i mediàtics imperants.
En la mesura que les institucions representatives obeeixen els dictats fets des
d’institucions que la població no ha triat (com el FMI, els mercats financers i
les agències de ràting), la democràcia es buida de contingut a ulls d’una part
creixent de la població; en la mesura que les protestes socials pacífiques
reclamen un retorn a la sobirania dels ciutadans i ciutadanes, aquestes
protestes prenen una clara dimensió de defensa de la democràcia. No a
l’inrevés.
Els
firmants d’aquest manifest condemnem en aquest sentit la criminalització
mediàtica i política que pren la part pel tot i que es realitza des de la
pretensió de transformació social més radical que ha viscut el nostre país des
de l’inici de la democràcia, així com saludem la capacitat de resposta que està
mostrant una part creixent de la població. Una criminalització que esdevé discurs
d’amenaça contra ciutadans pacífics i contra aquells que, com l’Arcadi
Oliveres, els donen suport. La protesta i la revolta han estat bases
constitutives de la conquesta de les nostres llibertats; la seva
criminalització i persecució només poden ser el pròleg de la seva pèrdua.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Están haciendo una cortina de humo…