Prendre la paraula
jordimartifont
Congrés de Lleida: pel català al cinema, no defallim, que la màfia no ens faci enrere
La
màfia que viu còmodament instal·lada dintre de CGT està molt contenta. A partir
d’una hàbil maniobra en un dels sindicats més fràgils, és a dir amb més poca
participació, com és el d’Espectacles de Barcelona, ha aconseguit que CGT aparegui
arreu com a signant d’un “No” rotund davant la Llei del Cinema de la Generalitat de dalt al
costat de CCOO i, agafeu-vos, la patronal del sector. Algú em pot dir què fa un
membre de CGT a la mateixa taula que un representant de la patronal parlant en
contra d’una llengua minoritzada com és la catalana i per tant saltant-se els
Estatuts de CGT i els acords de congressos, conferències sindicals i comicis de
tot tipus?
El
motiu? Doncs que, segons els sociolingüistes de la CGT d’Espectacles de
Barcelona, la Llei
farà perdre llocs de treball. De ximpleries se’n poden dir però d’aquesta
magnitud només en diuen o els intransigents amb un objectiu clar, malgrat sigui
inconfessable, o els imbècils. Mai fins a avui cap mesura de normalització
lingüística, és a dir la recuperació de l’ús social en un àmbit concret per a
la nostra llengua, ha fet perdre ni un sol lloc de treball. Si de cas, la
mesura ha creat feina i llocs de treball. Pensar que l’ampliació del nombre de
pel·lícules projectades en català més enllà de l’ignominiós 3% actual pugui fer
desistir algun espectador d’anar al cinema és aplicar els propis prejudicis a
la majoria social que no té ni tenim problemes a l’hora de consumir el que
sigui en una llengua o en l’altra.
a arribar les queixes, els insults, les baixes d’afiliació… I tothom qui
plega o s’indigna té tota la raó del món, però cal pensar abans. La màfia està
aconseguint -poquet, no ens enganyem- el que volia. Que la defensa de la
llengua es compliqui dins de CGT, quan ha estat des de fa molts anys un tret d’identitat,
des de les seves publicacions fins a la seva presència pública en cartells o
altres. No deixem que ens facin enrere. Ara més que mai, defensem la llengua
catalana! I l’increment de projeccions en català davant la dictadura actual,
que és la dictadura lingüística de les ‘major’ i dels empresaris del sector.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La nova llei del cinema, no tan sols no farà que es perdin llocs de treball sinò que farà que se’n crein de nous: traductors, actors de doblatge, correctors, etc. En fi, que la resta és demagògia lerrouxista!
A mi personalment el doblatge m’és indiferent, de fet quan puc les veig
en VOS, però visc en Hospitalet de Llobregat i us puc assegurar que en
ciutats de la perifèria (Badalona, Sta. Coloma, Cornellá, etc…) els
cinemes en català es moririen de gana. Hi ha un col·lectiu enorme
d’immigrants i sumat a les descàrregues per la xarxa suposaria la
desaparició de les sales petites. La realitat de les comarques no és la
mateixa que aquí i cal tenir en compte a tot el món en aquest tema i sobre tot si ho volen imposar per llei. No créo que quan les coses no surten com un s’espera per que en altres
parts del territori ne es vegi el tema igual, s’hagi de dir que hi ha
una màfia en la CGT.
M’alegro de veure aquest post, doncs està clar que era necessària una resposta davant d’un fet tant aberrant. El fet de veure com encara queden resistències dins de les estructures sindicals desperta un xic d’esperança.
Tot i així hi he trobat una crítica en una altre direcció i es a la de la facilitat que suposa per a alguns signar amb la patronal per a defensar quelcom que només els beneficia a ells. Per comprovar aquest fet només cal veure el seguidisme que n’ha fet CCOO. Crec que la CGT ha de vigilar de no còrrer el ricsc de fer intrusisme amb els professionals del groguisme, o per la contra perdran la confiança dels qui encara creiem que els tenim com a companys de lluites.
Ens veiem, aviat.
Salute!
En tot Congrés, hi ha posicionaments i que cadascú defensi el que cregui oportú. Ara, el que cal treballar és aferrar el compromís amb la llengua catalana de la CGT i a totes les organitzacions socials, com element d´identitat i normalitat lingüística nacional, compatible en els drets de treballadors/es del país, i aixó passa per les ponències i les complicitats a les federacions locals i federacions de sindicats de ram. Tot està per fer, tot és possible! A disposar.
Jo no soc afiliat a la CGT. I també reconec que hi ha postures dins l’imaginari anarquista que no son del tot compartides per mi. Però tinc clar que la figura d’en Jordi Martí dins l’organització és un valor en alça, que parla clar, i compatibilitzar l’anarcosindicalisme amb un independentisme desacomplexat i clarament d’esquerres, fa que el futur del país no es vegi tant fosc com ens el volen pintar.
“que no nos envauquen, que no estamos tan mal” jeje
Salut
No m’he pogut llegir encara tot el munt de comentaris que ha portat aquest tema, però jo sempre poso dos exemples, un és el de les centrals nuclears i un altre ho diré ara:
– Si el PP guanya les eleccions i li dóna per construir desenes i desenes de centrals nuclears i després guanya les eleccions un ‘tripartit’ (quina gràcia) suposadament d’esquerres i ecologista que aprova una llei on s’han de treure totes els centrals nuclears, sortirem al carrer amb pancartes de la CGT i de la CNT en contra del tancament de les centrals nuclears per defensar els llocs de feina?
– En el suposat cas (aquest ja és mes aberrant) que existís una empresa de sicaris amb tot un complex administratiu que li dóna suport i la volguessin tancar, hauríem de defensar l’empresa per que, si més no, el personal d’administració i serveis no perdés la feina?
Exemples com aquests un munt. Però és que és una veritable mentida que el cinema en català faci perdre llocs de treball. Totes les nenes i tots els nens de Catalunya, hagin nascut en Múrcia o a Los Andes, van a escoles, instituts i universitats on s’estudia en català i els pares veuen els partits del Barça a la TV3 i ho puc demostrar perquè en conec un munt per assumptes familiars i d’amistat, i a L’Hospitalet també veuen Ventdelplà i El Cor de la Ciutat quan les feien. Un estranger necessita poques setmanes per entendre el català si és de parla espanyola i si es de parla anglosaxona o xinesa per què nassos ha de tenir cinema en castellà i no en català? En un país normalitzat les coses es fan en la llengua pròpia i ajudem als estrangers a culturalitzar-se, integrar-se i enriquir-se. La llengua és un mitjà d’integració fortíssim, és un fet diferencial, que no es dóna a Madrid, que fa que la persona estrangera al parlar la llengua pròpia del país se senti integrada i es vegi a si mateixa com un més del país perquè adopta la seva cultura a través de la llengua. Cony! la meva dóna és colombiana, ella m’ha fet veure tot això millor que ningú! Si al final hauré d’explicar totes les meves intimitats. La meva cunyada viu a Estats Units i és més del mateix, carai!!! I la meva cunyada, tota la família i amics han estat veient els programes de televisió i el ciinema en anglès des del primer dia fins que ho han entès per la pròpia necessitat de sentir-se integrats, però és que nosaltres no vivim en un país normalitzat per culpa dels espanyolistes traïdors, si no tenim un estat propi (lamentablement; perquè a mi no m’agraden a priori els estats) no serem mai un país normalitzat perquè hi ha gent que va a contracorrent i hi posa excuses barates. Aquell/a que no recolza la cultura i la llengua catalanes, ell/a mateix/a s’hi posa traves a enriquir-se culturalment i ens fot a tota la resta. No sóc nacionalista, però vull viure en un país normal no amb enemics de la pròpia cultura. La meva mare és de Jaén, i els meus avis paterns de Navarra, amb molt d’orgull per mi, però jo sóc català, com cantava el Joan Isaac, ‘mal li pesi al registre civil o al govern’ i algun que altre espanyolista de la meva confederació de sindicats (i tal vegada votant de ‘Ciutadans’) que no fa cap bé a la gent recolzant la creació guetos dins del territori català