Prendre la paraula
jordimartifont
Bonica perquè sí, la màfia juga bé les seves cartes. Així, pengen un article meu a Indymedia sobre el cinema en català amb un títol fals que pot irritar qui el llegeixi (amb tota la raó del món), envien missatges amenaçadors per fer callar qui parla, acusen qui ho fa d'”intel·lectual” o “universitari” com si fos el contrari d'”obrer”, fan interpretacions sobre el que jo escric que ni la censura franquista s’hagués atrevit a fer, des de l’espanyolisme radical qualifiquen de nacionalista radical l’independentisme que jo defenso, tiren merda i més merda i fan pudor, treuen lo sant cristo gros per fer por a qui sempre viu cagat… Res que no hagin fet un munt de cops més abans, però ara amb un humil cronista que en pren nota i ho anirà publicant aquí, aviat amb noms i cognoms, que és el que més gent em demana. I és notícia que s’apropen al miler d’entrades els articles sobre la màfia. O hi ha molts mafiosos -que no- o molta gent que vol saber més coses.
Per cert, aquí afegeixo les “recomanacions” per als adeptes de la màfia que un que no s’ha deixat entabanar m’ha fet arribar. No van signades però s’accepten propostes…
Per cert, aquí afegeixo les “recomanacions” per als adeptes de la màfia que un que no s’ha deixat entabanar m’ha fet arribar. No van signades però s’accepten propostes…
Arxiu adjunt: “Comentaris” a les ponències
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla un exercici de respecte al compromís que expliquis aquesta cara agra i desagradable de la militància. Per als qui fa anys que ens movem i militem, aquest pes és sempre massa feixuc i sovint s’amaga i l’arrosseguem per no fer mal a la vista. La veritat és que qui en treu més profit del silenci són els components, instigadors i encobridors de la “màfia”. No es mouen únicament en l’àmbit anarcosindicalista, en el terreny “indepe” n’hi ha un munt, i en els moviments socials, i…
Jo els recordo al voltant del moviment antinuclear, en el terreny antirrepressiu, en l’espai de l’esquerra independentista, en el del sindicalisme, al si de les associacions, prop dels ateneus llibertaris… Bufa!
Que la feina doni els fruits adequats per seguir avançant, un procés impossible en la foscor de la conxorxa. Militar és un compromís i un sacrifici, però per damunt de tot, és una satisfacció per compartir i créixer, encara que a vegades costi.
Salut!
Aleix
salut company, enfront de la mafia dels oliarques del puritanisme, sempre hi ha gent disposade a no deixar-se enmirallar pel poder dels tecnocrates sindicals, gracies per informar. Jo soc afiliat a sallent, parat, i no milito ja que visc al lluçanes, fets com el del cinema fan ganes de donar-se de baixa, pero
veure gent militant en la linea no anarcoespanyoliste, autonoma i lliurepensadora, lluny dels puritans anarcodocmatics, em fapensar que potser val la pena contunuar afiliat.
gracies, noi.
Jo em pregunte si dins d´eixa mafia sindical no etaran tambe els ILUMINATIS, eixos son una mafia de gent molt poderosa i estan en tot el mon, son els que ens manen, i els goberns de tot el mon fan lo que ells volen, es una mafia molt secreta, pero se sap que existeixen
Els haurieu de veure aquests dies al grupet mafiós aquest que te segrestada mitja estructura de la CGT, els seus telèfons treuen fum, la seva presió es fa patent i present, a Madrid, a Barcelona, a Girona, a Tarragona, a tants i tants llocs, els seus satel·lits segueixen ordres i consignes obedientment, d’altres no saben resistir la presió i acaben simplement seguint-los el joc… realment penós. Subministren els acords que s’han de votar, passen les instruccions, brinden per cada èxit pírric aconseguit en aquesta mena de joc d’estratègia en que converteixen les assemblees i els congressos confederals. Qui hi ha al darrere de tot això? S’accepten apostes… El que està clar és que són en aquests moments el principal impediment per a que la CGT avanci en el camí de la transformació social. Us asseguro que si algú s’anima a fer un llibre sobre ells i les seves actuacions, serà un autèntic bestseller, un relat sucós, ple d’intrigues, coaccions, misèries humanes i deliris de poder.