Prendre la paraula

Avui fem el curs de filosofia i pensament crític a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona perquè hi estem fent obres; el farem a les set al local del Centre Cívic de la Part Alta de Tarragona. Demà, 15 de març, a Torredembarra hi ha organitzades les Jornades d’inauguració del C.S.O. Les Naus, situat a la carretera d’Altafulla, 87, i ocupat des del gener, una inauguració que comptarà amb diverses activitats. Però el mateix dissabte, a les 12h, a la plaça Espanya de Cambrils tindrà lloc la presentació del projecte de Casal Popular de Cambrils, amb actuacions i actes complementaris; i a la mateixa poblacio es parlar ja d’un ateneu llibertari. A la mateixa hora, després de l’assemblea general anual de la CGT de Tarragona, a la plaça Imperial Tàrraco, que tindrà lloc al local del sindicat durant el matí i de què ja parlarem, anirem a dinar a la calçotada popular del Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona, en nova seu i ampliant els horitzonts del moviment a la ciutat (la imatge de l’article és del Joan Turú i es troba en la paret del Sageta de Foc). Però és que a les 12 a Tarragona també hi ha la Jornada “Tortura i repressió al Sàhara Occidental” i a Reus la presentació del Multireferèndum al Camp; a Reus, l’Ateneu Llibertari nou és tambe a punt d’obrir. (Continua)

El mateix dissabte, a Falset tindrà lloc, a les set de la tarda, l’Assemblea General del Casal Carrasclet del Priorat (podeu llegir els actes fets fins ara en el document adjunt.)

La setmana passada, Jean Marc Rouillan afirmava, en la xerrada que va fer a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, que Barcelona estava vivint un moment d’explosió de centenars de moviments i espais alternatius com ell mai no havia vist. Sense cap mena de dubte, el Camp de Tarragona també. Ens hem de felicitar, sobretot veient la perspectiva d’on venim, del desert. I sobretot ens hem de felicitar que aquests espais de lluites de què he parlat, diferents i alhora complementaris, no responguin a un sol condicionant, a una sola organització, a un sol moviment o patró ideològic, però alhora són oberts a totes i tots els qui els volen fer anar. Aquesta és la base imprescindible per a la unitat popular, la unió en la lluita, en la diversitat, en la diferència fins i tot, mantenint l’autonomia de les parts i amb el cap clar que això que estem vivint és un procés de canvi social que s’acostuma a anomenar revolució. I no som il·lusos sinó tot el contrari. Construir poder popular avui requereix obrir espais autogestionats, cooperatius, des de baix. I ara passa. Aquí. Per tant, que no pari la música i que cada cop siguem més.