Prendre la paraula

jordimartifont

15 de novembre de 2013
0 comentaris

Alejandra Pizarnik al “Dents i ungles” de la Maria Romano

Textos: Poesía completa (2000)
Música: Yaron Herman (“Toxic”); Gustavo Santaolalla (“Blak butterflies”, “Biutiful”, “Deportation/Iguazu”, “Kat’s gut”, “The choice”, “The quarantine zone”, “Forgotten memories”, “Smugglers”, “The hour”, “The last of us”); Clint Mansell – The London Ensemble (“Requiem for a dream: Lux aeterna”); Portico Quartet (“Something is going on. Zavodovski Island”); Acoustic Ladyland (“The mighty Q”, “Red sky”); Sebastian Escofet (“Meditación #9”); Sigur Ros (“Saeglópur”); Siouxsie and the Banshees (“Overground”, “Forever”, “Not forgotten”); Roxana Amed (“Entremundos”).
Avui, el lirisme sensorial i profundament intimista d’Alejandra Pizarnik. Una sensibilitat irrepetible que volia anar només fins al fons.

una mirada desde la alcantarilla
puede ser una visión del mundo
la rebelión consiste en mirar una rosa
hasta pulverizarse los ojos
                               (Árbol de Diana, 1962)
Manos crispadas me confinan al exilio.
Ayúdame a no pedir ayuda.
Me quieren anochecer, me van a morir.
Ayúdame a no pedir ayuda.

(Extracción de la piedra de la locura, 1968)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!