Prendre la paraula

jordimartifont

27 d'abril de 2011
1 comentari

Al voltant dels signes de puntuació: l’Accent

“L”Accent” arriba al número 200 i hi he escrit un article. Aquest:
Mitja teulada damunt de
les cinc vocals fa màgia noBorràs i quan aixequem el mocador en
tenim dues més, de vocals. I només depèn de la inclinació de la
mitja teulada, de res més que això, que les diguem obertes o
tancades. Quan és teulada sencera es diu circumflex però nosaltres
no l’usem ni falta que ens fa. Certament, les catalanes tenim certa
tendència a posar noms de signes de puntuació a les nostres
publicacions: “El Punt” tenia un suplement humorístic anomenat
“La Coma”, i “L’Accent” mateix, de qui he parlat abans i de
què em toca dir-ne mil cinc-cents caràcters a petició de la Laia.

I què en diré? Doncs
coses bones i boniques, la majoria, sempre gratis. Perquè ho són
les meves paraules i la mateixa publicació, gratis, portaveu de les
esquerres independentistes, feta amb intel·ligència i obertura de
compàs, capaç de ser part de la infectació tot i que encara no
sabem què infectem, amb voluntat de fer seccions inclusives i
obertes com cap altre però alhora radicals dels que van a l’arrel i
no es queden en els noms. Bé, de pamfletaris no ens en podem escapar
cap de nosaltres començant per mi mateix, però per sort, cada cop
més ho som menys i alhora no ens avorrim ni avorrim tant com fèiem.

Per recordar? Doncs les
col·laboracions a la vaga del bus de Barcelona, a les vaguetes
generals que anem fent i que un dia seran vaga, etc., però sobretot
la feinada feta per construir la cultura d’esquerres catalana,
d’esquerres de cap a peus, i catalana de tota la nació. Recordo i
cito encara ara la defensa de Blasco Ibáñez en no sé quin
aniversari de no sé quina efemèride de la seva vida.
Apropiar-nos-el és tenir intel·ligència més enllà de titllar-lo
de republicà espanyolista, que és el que era…, i anticlerical! I,
d’altra banda, la millor secció d’economia (per contundent, oberta i
entenedora) en premsa alternativa catalana a càrrec, la l’Àlex. No
ho és tot però aquí s0acaba l’espai. Al número 400 ja parlarem de
les coses que no m’agraden…

Arxiu adjunt: L’Accent 200

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!