Silenci? Paraula, música, cant!!!


(Part del Pregó de Festa Major de la coral Amics Cantors de Marçà en el vint aniversari de la seva creació)

Abans de començar, volia donar les gràcies als Amics Cantors de Marçà, per haver-me proposat que digués unes paraules en l’aniversari de la seva creació.
Començaré amb el vostre ajut. Perquè per tal de poder dir les meves paraules, necessitaria que totes i tots aconseguíssim, a poc a poc, una mica de silenci… fins a fer-lo complet…

Sentiu el silenci?

Silenci…

«Silenci» és una paraula que, tal com l’absoluta majoria de les que diem, procedeix del llatí, concretament de silentĭum i fa referència a l’abstenció de parlar o a l’absència de soroll. El silenci, però, també és una figura musical que s’utilitza per mesurar la durada d’una pausa en una composició i dins d’un compàs. Alguns teòrics de la música afirmen que el silenci és, també, una nota que no s’executa o, el que és el mateix, l’absència de so.

Melodia, harmonia, ritme i timbre són els quatre elements constitutius de la música, que no deixa de ser l’organització dels sons i els silencis en el temps.

La música és, també, l’art de la generació, manipulació i combinació dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca de la bellesa formal i de l’expressió d’emocions, o de complir certes funcions. Però en llatí, la paraula «música» no es referia, en un principi, a l’art relacionat amb l’absència de silenci sinó a totes les arts de les muses (d’aquí ens ve la paraula en concret), és a dir a quelcom perfecte i bell.

I així és l’art que les persones que formen part de la Coral Amics Cantors de Marçà construeixen cada cop que, plegades, les seves veus organitzen la seva particular conxorxa per combatre el silenci que, mentre existeix, nega la música i que podem fer fora de moltes maneres, però sobretot, com a humans, amb la música. Millor encara si la música és feta amb els nostres, amb els vostres, propis cossos; millor encara si aquesta és una experiència col·lectiva; millor encara si l’objectiu no és cap altre que aconseguir, apropant-nos-hi, quelcom perfecte i bell. Quan això passa, podem afirmar, de totes totes, que una coral és, també, una forma de combatre el silenci de forma col·lectiva, entre totes i cada una de les persones integrants del grup, entre cada un i cada una de les cantaires.

Des del 27 de desembre del 1999, a Marçà, Amics Cantors de Marçà, Amigues Cantores de Marçà, ha substituït el silenci per la música, música feta amb l’instrument primer, el propi cos, sumat un a l’altre per esdevenir col·lectiu, coral. Aquell dia, al nostre poble es va inaugurau la remodelació completa de l’edifici de l’Ajuntament, d’aquest ajuntament que tenim aquí al darrere. Més de vint-i-cinc persones portaven dies i setmanes preparant-se per oferir, a la resta de marçalencs i marçalenques la seva música vocal, coral, per tornar a fer callar el silenci, per afegir-se als que abans que ells mateixos ho havien fet, ja fossin el Cor Marçalenc de 1880, l’Orfeó Marçalenc de 1927 o alguna de les orquestres o grups de rock o de versions, músics de jazz, músics d’orquestra de ball o cantants que el poble havia tingut al llarg del segle XX i fins a avui mateix.

Totes i cada una d’aquestes experiències s’havien sumat, a vegades durant força anys i altres cops esporàdicament, a fer fora el silenci que alhora que ens és necessari ens agrada tant de trencar. Totes i cada una d’elles eren experiències reeixides, algunes personals i altres col·lectives, de la possibilitat que totes i tots tenim d’esdevenir músics, cantants, membres d’una col·lectivitat que és, sobretot, humana perquè canta però no només.
Des d’aquest silenci interromput, des de la seguretat que avui que fa vint anys que començàveu aquí mateix però demà hi tornareu i continuareu, us vull donar les gràcies, a totes les persones que van formar part, formeu part i formareu part d’Amics Cantors de Marçà. I us vull donar les gràcies perquè sou vosaltres qui va fer i ha fet que el silenci mai no sigui total, la col·lectivitat esdevingui forta i la música, el cant i l’alegria que suposen una i altra siguin sempre presents aquí i arreu on el vostre nom ha estat programat. Contra el silenci, música.

I deixeu-me acabar amb algunes de les màximes de Josep Anselm Clavé que més m’agraden, sobretot per la seva amplitud de mires. Sí, el cantaire Clavé, l’organitzador de societats corals, socialista utòpic, icarià i defensor dels drets dels obrers i les obreres, federalista i republicà, impulsor indiscutible de les primeres associacions corals populars als Països Catalans. Deia Clavé:
«Associeu-vos i sereu forts,
instruïu-vos i sereu lliures,
estimeu-vos i sereu feliços»

Visca la música i visca la Coral Amics Cantors de Marçà!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *