Prendre la paraula

jordimartifont

10 de setembre de 2014
0 comentaris

Un 11 de Setembre camí del 9 de Novembre

 

11s2014ReusAvui a les nou a Tarragona, actes de l’Esquerra Independentista a la plaça de les Cols. L’11 al matí, a Capçanes, a dos quarts d’11, homenatge al guerriller Carrasclet. Després cap a Barcelona a la V i l’A. I a dos quarts de vuit, manifestació “Sense desobediència no hi ha independència”. Al Mercat Cebtral de Reus.

I un article de la Laia:

Un 11 de setembre participatiu i combatiu

Laia Estrada

Els actes al voltant de la Diada de l’11 de setembre a les nostres comarques, afortunadament, seguiran sent tan nombrosos com les passades edicions: conferències, actes polítics i culturals, ofrenes florals, marxes de torxes, concentracions i, per suposat, manifestacions. Un any més, però, hi ha qui s’entesta a buscar problemes i contradiccions on no n’hi ha i veu la manifestació unitària del Camp, promoguda des de fa 18 anys per l’Esquerra Independentista, com un intent de boicot a altres actes. Concretament, en aquesta edició, a la V que es farà a Barcelona.

Com s’ha demostrat els anys anteriors, d’ençà que l’ANC començà a organitzar actes, res més lluny de la realitat. La manifestació celebrada a la capital del Baix Camp no va suposar cap greuge per la reeixida Via Catalana, a la que molts i moltes de nosaltres hi vam participar, com tampoc no va afectar negativament a les manifestacions que tingueren lloc a Barcelona el 2012.

De fet, la manifestació que es convoca a Reus no només no ha perjudicat altres convocatòries i ha estat perfectament compatible amb elles, sinó que ha facilitat que milers de persones que no es desplaçarien a Barcelona poguessin participar activament a la Diada manifestant-se, en comptes de limitar-se a quedar-se a casa seguint la retransmissió. Perquè no apostem pels centralismes defensem la legitimitat i la idoneïtat que no només se celebrin actes a Barcelona, sinó que pensem que s’han d’omplir places i carrers  a totes les viles l’onze de setembre, com els dies anteriors, els posteriors, i els 365 dies l’any. Reivindicant els nostres drets com a poble, però també els nostres drets laborals, uns serveis públics de qualitat, la igualtat de gènere, el respecte envers el medi ambient, etc.

Tot i així, estic segura que la V que es farà a Barcelona serà tot un èxit i me n’alegro, perquè aquesta V ha de ser de “voluntat” i de “votar”, però també de “victòria”, de “valentia”, de “vencerem” i de “vindicacions”, de múltiples vindicacions necessàries per a assolir una veritable sobirania. No puc evitar, però, mostrar el meu desacord amb la idea d’apel·lar als “grans líders mundials” demanant el seu suport al procés d’independència de la CAC. Recordem la recent “palmadeta” que li donava Merkel al President de l’Estat Espanyol, en relació al seu rebuig absolut envers el referèndum… poca cosa cal esperar…

Recordem, també, que són la UE, el FMI o el BM els responsables del vertiginós empobriment que patim les classes populars, per tal que les elits financeres no deixin d’obtenir beneficis a costa del gran negoci del Deute. Penso que la V de la Diada en cap cas ha de ser de “Venda”, ni del procés ni de la nostra terra, i amb determinades aliances, és complicat evitar-ho. De fet, malauradament, ja fa temps que tenim el país en venda en mans de la burgesia catalana…

Per últim, em sembla perfecte que qui ho vulgui participi de la manifestació convocada per Societat Civil Catalana, que a darrera hora s’ha vist amb la necessitat de fer una crida per tal que les hordes xenòfobes i racistes amb qui connecten no assisteixin a la seva convocatòria, doncs, està clar, saben que els donarà mala imatge. Ja veurem si els líders del PP, el PSOE i Ciutadans aconsegueixen evitar les fotografies juntament amb les banderes amb el “pollastre”, o d’altres simbologies feixistes.

Voldria remarcar, però, que si parlen de “seny”, el més assenyat seria que respectessin el dret a què el poble sigui sobirà per a decidir el seu futur i el seu present. De la mateixa manera que, en cas que no se’ns permeti fer-ho, el més assenyat serà desobeir, ja que malgrat que no serà legal, serà el més legítim.

Laia Estrada és militant de la CUP de Tarragona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!